La col·laboració entre Mario Bauzá i Machito: el motor del jazz afrocubà
La història de la música llatina del segle XX no es pot explicar sense la col·laboració entre Mario Bauzá i Machito (Francisco Raúl Gutiérrez Grillo), una aliança que va marcar una etapa decisiva en la creació del jazz afrocubà durant els anys 40.
Mario Bauzá, nascut el 1911, músic cubà-estatunidenc, director musical, compositor i arranjador, va iniciar la seva carrera a Cuba i es va traslladar a Nova York el 1930, on va formar part d’orquestres de jazz de renom com les de Cab Calloway i Chick Webb.
Per la seva banda, Machito, nascut a Cuba el 1909 i mort el 1984, cantant i multiinstrumentista, va emigrar a Nova York el 1937 i, amb l’ajuda de Bauzá, va fundar la seva pròpia orquestra: Machito and His Afro-Cubans.
L’any 1940, Machito i Bauzá van fusionar els ritmes cubans amb les big bands de jazz nord-americanes, creant un so innovador que va donar origen al jazz afrocubà. Bauzá va assumir el rol de director musical, aportant la seva experiència i visió per estructurar l’orquestra.
Una de les primeres composicions destacades de Bauzá amb l’orquestra va ser “Tanga” (1943), considerada per molts com la primera peça de jazz afrocubà. La peça combinava la improvisació pròpia del jazz amb ritmes cubans tradicionals, establint les bases per al desenvolupament del gènere.
Bauzá també va tenir un paper clau en la connexió entre músics cubans i jazzistes nord-americans. Va presentar Chano Pozo a Dizzy Gillespie, facilitant la creació de peces icòniques com “Manteca” i “Tin Tin Deo”.
Una societat profitosa
La col·laboració entre Bauzá i Machito va consolidar les arrels del jazz afrocubà i va influir profundament en el desenvolupament de la salsa i altres gèneres llatins. El seu treball conjunt va obrir camins per a futures generacions de músics i va deixar una empremta indeleble en la història de la música mundial.
fmwripollet.cat
