Etta Jones (Aiken, Carolina del Sud, 25 de novembre de 1928 – Mount Vernon, Nova York, 16 d’octubre de 2001) va ser una destacada cantant de Jazz nord-americana. Al llarg de la seva trajectòria, sovint es va haver d’aclarir que no s’ha de confondre amb la cèlebre Etta James, ni tampoc amb una altra artista homònima que va formar part del grup Dandridge Sisters, va gravar amb Jimmy Lunceford i va ser la primera dona de Gerald Wilson. Els treballs discogràfics més cèlebres de la seva carrera són Don’t Go To Strangers i Save Your Love For Me.
La seva carrera professional es va iniciar a la primerenca edat de setze anys dins de l’orquestra de Buddy Johnson, acompanyada pel pianista Leonard Feather. Va ser precisament Feather qui la va convocar més endavant per participar en unes sessions de gravació de blues per a la discogràfica Black & White, sota la direcció del clarinetista Barney Bigard.
L’any 1945 va guanyar el prestigiós concurs de cantants del Teatre Apollo de Harlem, un reconeixement que abans d’ella ja havien assolit grans figures del gènere com Ella Fitzgerald, Sarah Vaughan o Nancy Wilson. Després d’aquest èxit, va passar els dos anys següents actuant al club Onyx de la mítica Fira 52 de Nova York, integrada en formacions conduïdes pel pianista Luther Henderson.
Evolució artística i col·laboracions destacades
Entre els anys 1949 i 1952, la intèrpret es va incorporar al sextet del pianista Earl Hines. Després d’un període d’inactivitat professional, l’any 1960 va tornar als estudis per enregistrar l’àlbum Don’t Go To Strangersper al segell Prestige, comptant amb la participació de Frank Wess i Roy Haynes. Cinc anys més tard, el 1965, va signar un contracte amb la discogràfica Roulette, on va gravar un disc en col·laboració amb el guitarrista Kenny Burrell.
L’any 1976 va significar un punt d’inflexió en la seva carrera en fixar el seu fitxatge pel segell Muse, moment en què va iniciar una estreta col·laboració amb el saxofonista i director musical Houston Person, que a més esdevindria un gran amic. Dins de les seves produccions temàtiques posteriors, destaquen el disc d’homenatge a Billie Holiday titulat Fine and Mellow (1987) i el treball dedicat a les composicions del seu antic mentor, My Buddy: Songs of Buddy Johnson(1998), editat a través del segell High Note. Al llarg de tota la seva vida professional, Jones va compartir escenaris i estudis amb figures de primera línia com Oliver Nelson, Milt Jackson i Cedar Walton, a més dels ja esmentats Buddy Johnson, Earl Hines, Barney Bigard, Kenny Burrell i Houston Person.
Premis i reconeixements acadèmics
El reconeixement de la indústria musical li va arribar en forma de diverses nominacions als Premis Grammy pels àlbums Don’t Go to Strangers (1960), Save Your Love for Me (1981), My Buddy (1999) i, a títol pòstum, per Etta Jones Sings Lady Day (2003). Com a colofó al seu llegat artístic, l’any 2008 el seu aclamat àlbum Don’t Go to Strangers va ser inclòs en el Saló de la Fama dels Premis Grammy, consolidant la seva posició en la història del jazz.
