Modesto Olivera és el protagonista d’aquest nou lliurament de l’espai «Gent de Ripollet». Nascut a Valverde de Leganés (Badajoz), va arribar a Ripollet l’any 1972 juntament amb la seva família, formant part d’aquella onada de milers de persones vingudes d’arreu de l’Estat que es van establir a Catalunya en aquella dècada.
Sempre des de l’esquerra
La seva militància d’esquerres té arrels familiars profundes: es va criar en un entorn marcat pel compromís polític, amb un oncle que va patir represàlies del franquisme -incloent-hi una condemna de mort de la qual es va salvar gràcies a l’ajuda de terceres persones- pel fet d’haver estat al bàndol republicà. De ben petit, ja participava d’aquell ambient clandestí, fent de vigilant mentre els grans escoltaven d’amagat La Pirenaica.
Abans d’arribar a Catalunya, Modesto va viure una etapa clau a Suïssa, on, just complerts els divuit anys, es va acabar de formar ideològicament i es va afiliar al Partit Comunista. Des d’allà, sempre per mediació del partit, va anar a parar a Astúries, a la zona d’Avilés, en un moment de fortes vagues als alts forns i les mines. Després de fer el servei militar, catorze mesos, es va traslladar definitivament a Ripollet, després d’un breu pas per Barcelona.
Un llegat polític difícil de rellevar en ple segle XXI
En Modesto ens explica moltes més coses des del seu punt de vista i des de la seva memòria, coses que són interessants i que, en el seu moment, van afectar tant la política local com la general a l’Estat espanyol. Una conversa tranquil·la amb un home que, després de tanta lluita, ja veu necessari el relleu.
Un testimoni que serà difícil d’entregar tal com estan les coses en aquest segle XXI.
