Civisme: l’assignatura pendent de Ripollet
Aquestes últimes setmanes, Ripollet ha acollit diverses assemblees i reunions veïnals per valorar i proposar accions destinades a millorar la qualitat de vida al municipi. Entre els temes abordats hi ha l’incivisme, la inseguretat i la recollida de residus, qüestions que preocupen una part important de la ciutadania.
D’aquestes trobades n’han sorgit nombroses propostes que tant el partit de l’oposició, Decidim Ripollet, encapçalat per Josep Maria Osuna, com el govern municipal, presidit per Luis Tirado, han recollit amb el compromís de posar-les en pràctica. Els socialistes i ERC ho hauran de fer durant l’actual mandat, mentre que Decidim Ripollet haurà d’assumir-ne la responsabilitat si guanya les eleccions municipals de 2027 i torna a l’alcaldia.
Aquestes iniciatives són positives i necessàries, especialment en un context de pre-campanya electoral. Falta menys d’un any per als comicis i totes les forces polítiques intenten marcar perfil propi, imposar el seu relat i convèncer l’electorat. Però més enllà dels càlculs polítics, el que realment importa és que les administracions escoltin els veïns i transformin les seves demandes en mesures concretes.
Entre totes les preocupacions expressades, n’hi ha una que destaca per sobre de la resta: l’incivisme. És cert que hi ha altres qüestions importants, però aquesta és la que genera un malestar més transversal. La brutícia acumulada al costat dels contenidors, el deteriorament del mobiliari urbà, els sorolls a hores intempestives, l’ús irresponsable dels patinets o la manca de respecte pels espais comuns formen part d’un problema que afecta el dia a dia de molta gent.
Precisament aquests dies, coincidint amb la celebració del Mundial de Clubs de futbol, les xarxes socials i les plataformes de vídeo s’han tornat a omplir d’imatges de l’afició japonesa recollint la brossa que queda a les graderies després dels partits. Molts observadors es mostren sorpresos davant d’aquest comportament exemplar. Però la pregunta és inevitable: és una qüestió de cultura, d’educació, de tradició o de responsabilitat col·lectiva?
Cada vegada que se celebra un gran esdeveniment esportiu internacional, les escenes es repeteixen. Mentre la majoria d’aficionats abandonen l’estadi, els seguidors japonesos es queden recollint ampolles, papers i qualsevol deixalla que hagi quedat al seu voltant. Per a molts, és una mostra de civisme admirable. Tanmateix, la realitat és encara més profunda.
Alguns poden pensar que es tracta d’un gest per oferir una bona imatge davant les càmeres. No obstant això, els experts en la societat japonesa coincideixen que aquesta actitud forma part d’una manera d’entendre la convivència que s’aprèn des de la infància i que està profundament arrelada en la cultura del país nipó.
La clau es troba en diversos conceptes culturals. Un dels més importants és la idea de deixar sempre en ordre l’espai que s’ha utilitzat. Un altre és la neteja comunitària, una pràctica habitual al Japó. A moltes escoles, els alumnes participen diàriament en la neteja de les aules, els passadissos i els lavabos. No es considera un càstig, sinó una part fonamental de l’educació i de la responsabilitat compartida.
Però encara hi ha una dimensió més profunda. A la cultura japonesa, la neteja està estretament vinculada al respecte i a la gratitud. El concepte de kansha, que es pot traduir com a “agraïment”, impregna moltes actituds quotidianes. Quan un aficionat japonès recull la brossa d’un estadi, no només està mantenint l’espai net; també està expressant gratitud per haver pogut gaudir d’aquell lloc i d’aquella experiència.
Aquesta manera d’entendre la convivència explica per què aquestes imatges s’han repetit des del Mundial de França de 1998 fins als tornejos més recents. No és una campanya organitzada ni una acció puntual. És la continuació natural d’uns valors que formen part de l’educació i de la identitat cultural japonesa.
Quan es visita el Japó, són precisament aquests petits detalls els que permeten entendre millor la seva societat. Comprendre per què algú dedica uns minuts a recollir la brossa d’un estadi és comprendre una cultura que posa l’accent en la responsabilitat col·lectiva, el respecte pels espais compartits i l’agraïment cap als altres.
I és aquí on Ripollet —i moltes altres ciutats— haurien de reflexionar. L’incivisme no es combat únicament amb sancions, càmeres o ordenances. També es combat amb educació, exemplaritat i consciència col·lectiva. La política pot impulsar mesures, però el canvi real depèn de la implicació de tota la societat.
Perquè la pregunta no és si podem ser com els japonesos. La pregunta és si estem disposats a respectar allò que és de tots com si fos nostre, que de fet ho és.
I, avui per avui, aquesta continua sent una de les grans assignatures pendents de Ripollet. I si això dels japonesos, aquí és impossible, segurament no és una qüestió de la nostra cultura. Segurament és la falta d’aquesta.
