Ripollet — La CRAC (Comissió Ripolletenca d’Activitats Culturals) referma el seu compromís amb la llengua i la cultura catalana a través del Premi Literari Molí d’en Xec, una iniciativa que es consolida com a espai de creació, trobada i reivindicació en un context marcat pels efectes de la globalització.
L’entitat organitzadora defensa que, tot i que la globalització ha facilitat la difusió cultural, també ha contribuït a l’erosió de llengües menys parlades, com el català, sovint eclipsades per idiomes dominants en àmbits com els mitjans de comunicació, les plataformes digitals o el comerç. Davant d’aquest escenari, la CRAC aposta per accions concretes que ajudin a preservar la diversitat lingüística, considerada un element essencial per a la riquesa cultural global.
“El català és un patrimoni que cal protegir”, remarquen des de l’organització, que apel·la tant a la ciutadania com a les institucions perquè assumeixin aquesta responsabilitat compartida. En aquest sentit, el Premi Literari Molí d’en Xec es presenta com una eina activa per fomentar l’ús i la creació en llengua catalana.
Més enllà del reconeixement literari, el certamen també té una dimensió comunitària. La CRAC destaca la voluntat de reconnectar amb autors i autores vinculats a Ripollet que, per diverses circumstàncies, s’han allunyat del municipi. El premi esdevé així un punt de trobada que traspassa fronteres i reforça els vincles amb el talent local dispers arreu dels Països Catalans.
A més, l’esdeveniment busca generar sinergies entre els agents que treballen per la promoció lingüística i literària a escala local, fomentant el diàleg, la col·laboració i l’intercanvi d’idees.
La publicació associada al premi recull els relats finalistes de la seva quinzena edició, caracteritzats per una aposta per la frescor narrativa, l’exigència estilística i la voluntat de trencar amb estereotips. Són textos que destaquen per una prosa directa, sovint irònica i amb tocs d’humor, que evidencien la vitalitat de la creació literària en català.
Tonio L. Alarcón / Relat guanyador
Tonio L. Alarcón (Barcelona, 1976), periodista, crític de cinema i escriptor de ficció. Durant una trajectòria professional de gairebé tres dècades, ha escrit a revistes com a Dirigido Por i Imagenes de Actualidad, ha participat en irebé trenta llibres cinematogràfics col.lectius, i n’ha signat dos en solitari, Superbéroes: del cómic al cine i Al caer la noche: terror catódico americano 1970-1981 (finalista al Premi Ignotus al Millor Llibre d’Assaig 2018).
En la seva vessant com a autor de ficció, ha obtingut reconeixements com el segon premi de Relat Fantàstic del 33è Concurs Literari de Nou Barris (amb Lluny de casa) o el màxim guardó en Categoria Castellà del Concurs de Microrelats de TerrorMolins 2024 (amb Encallada). Una de les seves participacions regulars al fanzín El Tren de la Bruja (el relat Sísifo) li va permetre ser finalista del Premi Ignotus al Millor Conte 2025.
Vet aquí un gat
“Si no és molèstia, m’aniria bé un cafetó amb llet. No necessito que sigui de càpsula ni res semblant, em conformo amb un de la màquina de monedes que hi ha a l’entrada. Això sí, no tindreu una mica de mam per donar-li una mica d’alegria: Potser heu confiscat alguna ampollera a mig buidar… No és per vici, no us penseu que vaig entonat per la vida. M’agrada beure com a tothom, però com recomanen els metges, sempre amb moderació. Ja em direu quina confiança donaria als meus clients sí parlés amb ells fet una sopal És ben delicat, això de fer de detectiu privat. Ens passa una mica com a vosaltres, els Mossos d’Esquadra. El cinema i les sèries fan que tot sembli molt fàcil, però si de veritat vols fer negoci, has de ser una mica polític. No en el sentit de ficar la mà a la guardiola a les primeres de canvi, sinó en que cal moures amb molt de compte de no trepitjar cap ull de poll…”
Antoni Serra Vidal / Primer accèssit
Antoni Serra Vidal (Palma, 1985), és tècnic audiovisual i actualment treballa a la Televisió Pública de les Illes Balears. En els darrers anys ha escrit diverses peces de microteatre, dues de les quals guardonades al certamen Teatre de Barra. També és autor de l’obra Cucarells, representada al Concurs de Textos de Comèdia Xesc Forteza, on va obtenir el tercer premi. L’any 2025 va guanyar el Premi Castellitx al millor guió de curtmetratge per l’obra Visitants.
Camí tenebrós (1967, Oli sobre llenç)
“Un cel de color púrpura. Uns arbres plens de branques tentaculars que s’enrosquen entre sí. Unes muntanyes llunyanes i sinistres cap on s’enfila un camí serpentejant. En aquest camí, recorrent-lo, diminut en comparació amb la immensitat del paratge, es troba l’element més rupturista de tota l’obra pictòrica d’Aldous Stein: una figura humana.
Sens dubte, aquesta és la pintura més popular del pintor paisatgista. També la més mistetiosa. Í no només perquè sigui l’única de tot el seu corpus en què va plasmar una persona entre el paisatge, sinó també per tota la rumorologia que l’envolta. Com deia Georgia O’Keeffe (Sun Praire, 1887 — Santa Fe, 1986): no es pot parlat de Camí Tenebrós sense parlar del seu misteris…”
Salvador Vendrell/ Segon accèssit
Salvador Vendrell (Fortaleny, 1958) és columnista, escriptor i professor a l’Institut Joan Fuster de Sueca.
Ha guanyat el Premi de narrativa Ciutat de Sagunt de 2013 amb la novel-la Quan truquen de matinada (2014) i el Premi de Narrativa Juvenil Benvingut Oliver de 2020 amb la novel-la Torna amb mi (2021). Ha estat columnista del diari Levante-EMV entre el 2002 i el 2020, i ha publicat dos reculls d’aquestes columnes en els llibres Columnes de paper (2011) i Els dimonis que dicten (2016).
Actualment, escriu als diaris La veu del País Valencià i La veu dels llibres. À És llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de València, però, sobretot, s’ha dedicat a l’estudi de la llengua i la literatura. Ha treballat com a catedràtic de valencià a l’Institut Joan Fuster de Sueca i ha publicat abundant material didàctic per a l’ensenyament del valencià, sobretot llibres de text per a secundària i batxillerat.
Si em calles, et calles
“Clara passava hores davant de la pantalla, escoltant com els assistents virtuals modulaven respostes banals. Algú preguntava pel temps, la màquina contestava amb una veu neutra, amb una cortesia impecable i sense rastre d’impaciència. Un usuari demanava una recepta, i el programa en generava tres, amb opcions sense gluten i un toc d’humor programat que feia somriure, no se sabia si de Veritat o per inèrcia. El que més la fascinava era el detall: la pausa exacta després d’un “em sap greu”, ed somriure dissimulat en una entonació de veu digital, la manera com el sistema aprenia a fer veure que pensava. Clara havia lluitat durant mesos per introduir-hi l’ambigúitat humana, aquella imperfecció que feia que una conversa semblara real, que no tot estiguera tan ben cosit ni tan netament ordenat…”
El llibret
El llibret que recull els tres relats guanyadors de la XV edició del Premi Literari Molí d’en Xec es va publicar fa tres setmanes. En podeu trobar exemplars en diversos espais públics, com ara la Biblioteca Municipal i el Centre Cultural, entre d’altres.
(Aquesta pàgina publica fragments dels relats premiats amb el permís exprés de la CRAC per a la Revista Digital de Ripollet)
fmwripollet.cat
