Les fotografies antigues tenen una capacitat única: aturar el temps i convertir-lo en record tangible. A través d’aquestes imatges, sovint en blanc i negre o amb els colors esvaïts, podem redescobrir carrers, places i edificis tal com eren dècades enrere. Són finestres obertes a una realitat passada que, en molts casos, ja no existeix o ha canviat profundament.
Monuments, esglésies i altres elements del patrimoni històric adquireixen una nova dimensió quan es comparen amb aquestes fotografies. Ens permeten entendre com han evolucionat, quines transformacions han viscut i quin paper han jugat en la vida quotidiana de generacions anteriors. Allò que avui pot semblar immutable, en realitat ha estat testimoni de canvis socials, urbanístics i culturals.
Aquest exercici de memòria visual no és només un acte de nostàlgia, sinó també una eina valuosa per a preservar la identitat col·lectiva. Les imatges ens ajuden a reconèixer d’on venim i a valorar el patrimoni que ens envolta. En un món en constant transformació, recordar a través de fotografies antigues és una manera de mantenir viu el fil que uneix passat i present.
I això és, precisament, el que ha tornat a fer en Ramon Martos, historiador ripolletenc, al seu perfil de Facebook: compartir amb tots nosaltres una nova imatge que, en aquesta ocasió, retrata la modesta fesomia de l’església de Ripollet entre els anys 1850 i 1890, període al qual s’atribueix aproximadament la fotografia que encapçala aquesta pàgina de la Revista Digital de Ripollet.
fmwripollet.cat
