Ripollet es prepara per viure una nova edició de les tradicionals Caramelles el pròxim 12 d’abril de 2026, una cita destacada del calendari cultural local que combina música, dansa i tradició popular.
La jornada començarà a les 11 del matí amb la trobada dels caramellaires a la plaça Enseny Claver. Des d’aquest punt, els participants iniciaran un recorregut festiu que passarà per la plaça Onze de Setembre i la rambla, fins a arribar a la plaça Pere Quart, on es preveu la cloenda de l’activitat.
Les Caramelles, arrelades a la cultura catalana i especialment vinculades a les celebracions de Pasqua, tornen a reunir diverses entitats del municipi. L’organització de l’esdeveniment va a càrrec de l’Associació Sardanistes de Ripollet, la Comissió Ripolletenca d’Activitats Culturals, les Gitanes de Ripollet, la Societat Coral El Vallès i els Trabucaires de Ripollet, que un any més sumen esforços per mantenir viva aquesta expressió del patrimoni immaterial.
Amb cants, balls i un ambient festiu, l’esdeveniment convida veïns i visitants a sortir al carrer i participar d’una celebració que posa en valor la identitat i la cohesió cultural del municipi.
Les Caramelles mantenen viu el pols de la tradició a Catalunya
Amb l’arribada de la Pasqua, els carrers de desenes de pobles catalans s’omplen de barretines, cistells i cants corals. Una tradició que, lluny de marcir-se, es reinventa per celebrar el renaixement de la natura i la vida comunitària
Quan el sol de primavera comença a escalfar les places, a Catalunya sona una melodia particular. No és la dels altaveus digitals, sinó la de les veus afinades (i de vegades no tant) dels caramellaires. Des de Súria fins a Sant Julià de Vilatorta, passant pel Garraf, el Penedès o el Vallès, les caramelles tornen a demostrar que són un dels pilars més resilients del nostre folklore.
L’origen: De la religió a la festa pagana
Tot i que avui les veiem com una celebració festiva, les caramelles tenen un origen profundament lligat al cicle litúrgic. Antigament, els grups de joves sortien per Pasqua a cantar cançons de caire religiós que celebraven la Resurrecció de Crist. Amb el temps, però, la temàtica es va anar secularitzant.
Les caramelles són l’excusa perfecta per sortir al carrer i dir-li al veí que la vida torna a començar. Avui dia, el repertori és tan variat com la geografia catalana: des de goigs religiosos fins a sàtira política, passant per valsos, sardanes i cançons d’amor que antigament servien per festejar les fadrines del poble.
El ritual del cistell i la vara
L’estètica caramellaire és inconfusible. Els grups, sovint vestits amb el vestit tradicional (faixa, barretina i espardenyes de veta), es desplacen per les cases i masies. La iconografia clàssica ens deixa una imatge icònica: el cistell lligat a una llarga vara, adornat amb cintes de colors.
El gest: Els cantaires ofereixen les seves cançons sota els balcons.
L’obsequi: Els veïns, en senyal d’agraïment, dipositen al cistell ous, botifarres, coques o, més habitualment avui dia, donatius econòmics per finançar l’entitat o el sopar de la colla.
El gran repte de les caramelles ha estat sempre el relleu
Durant el segle XX, la influència de Josep Anselm Clavé va ser clau per estructurar aquests grups corals i donar-los una dignitat musical superior. En l’actualitat, la tradició sobreviu gràcies a la implicació de les escoles de música i la incorporació de les dones a les colles, un fet que fa unes dècades era gairebé inexistent en molts llocs.
Les caramelles no són només música; són un exercici de cohesió social. En un món cada cop més individualitzat, el fet de reunir-se per assajar durant mesos i sortir a cantar al carrer és un acte de resistència cultural.
El nom “caramella” prové del llatí calamella, que significa “canya petita” o “flabiol”, fent referència als instruments que acompanyaven els cants en els seus orígens més remots.
fmwripollet.cat
