La Biblioteca Municipal de Ripollet consolida el seu paper com a referent cultural, educatiu i de trobada ciutadana després de tancar el 2025 amb unes dades que confirmen una elevada participació i una confiança sostinguda de la població en aquest equipament municipal.
Al llarg de l’any, la Biblioteca ha registrat 65.282 visites, amb una mitjana de 278 usuaris i usuàries cada dia, una xifra que evidencia una activitat regular i una bona salut dels serveis bibliotecaris. Actualment, 11.215 persones disposen del carnet, fet que representa prop del 28% de la població de Ripollet.
El servei de préstec continua sent el més utilitzat, amb 64.911 documents prestats. El llibre en paper es manté com el format preferit (76% dels préstecs), mentre que el còmic, amb un 15% del total, registra un increment destacable en el seu ús.
L’activitat cultural i de foment de la lectura s’ha mantingut estable, amb 142 activitats organitzades i la participació de més de 3.225 persones. Destaquen especialment les 31 sessions de l’Hora del conte, que han aplegat 1.511 assistents, així com els 10 clubs de lectura actius, amb 133 persones inscrites.
La Biblioteca també reafirma el seu paper en la reducció de la bretxa digital, amb 4.149 usos dels serveis informàtics i de wifi, i la realització de 117 proves ACTIC de competència digital.
Pel que fa als hàbits de lectura i consum cultural, entre els documents més sol·licitats hi trobem novel·la en català i castellà, literatura infantil i juvenil, còmics, manga i cinema, amb títols com Hamnet, Wonder, Blue Lock, Bola de Drac o Oppenheimer, que reflecteixen la diversitat d’interessos i franges d’edat dels usuaris.
En conjunt, les dades del 2025 confirmen la Biblioteca Municipal de Ripollet com un equipament clau per a la vida cultural, educativa i social del municipi, tot i la necessitat d’una altra instal·lació com aquesta al municipi.
Tot i que no existeix una xifra única i obligatòria que determini quantes biblioteques ha de tenir un municipi, a Catalunya, en els estàndards internacionals de lectura pública s’apliquen criteris orientatius àmpliament acceptats que permeten avaluar la cobertura cultural d’un territori amb rigor.
El paràmetre més habitual estableix 1 biblioteca pública per cada 20.000–25.000 habitants. Traslladat a una població de 40.000 residents, aquest criteri situa el mínim recomanat en 2 biblioteques. El model més freqüent és 1 biblioteca central gran —amb serveis complets— complementada per 1 biblioteca de barri o sucursal, per garantir la proximitat als lectors.
Ara bé, les xifres no ho expliquen tot. La decisió final depèn de factors clau: l’extensió urbana i la dispersió dels barris, l’accessibilitat real (transport i distàncies a peu), el perfil demogràfic (infantil, jove i gent gran), l’ús efectiu dels serveis culturals i l’existència de bibliobusos o punts de lectura que reforcin l’oferta fixa.
En la pràctica, el model més habitual per a municipis de 40.000 habitants combina 1 Biblioteca Central (serveis complets) amb 1 Biblioteca de proximitat o 1–2 punts de lectura situats en zones allunyades del nucli principal.
En definitiva, més enllà de les xifres, la clau és garantir un accés equitatiu al llibre i a la lectura, eixos vertebradors de la vida cultural contemporània i si això pot ser amb dues biblioteques per a una població com Ripollet, millor.
fmwripollet.cat
