El profeta del reggae, la veu de la llibertat
El 6 de febrer de 1945, en un petit poble anomenat Nine Mile, al cor verd de Saint Ann Parish, Jamaica, naixia Robert Nesta Marley. Fill d’una jove camperola negra, Cedella Booker, i d’un home blanc d’origen anglès, Norval Sinclair Marley, capità retirat de l’exèrcit britànic, Bob va créixer entre dues realitats: la pobresa i la discriminació, però també la força espiritual d’una illa marcada per la lluita i la fe.
Infantesa i primers passos
Bob va créixer en un entorn humil, envoltat de música i espiritualitat. Des de petit mostrava una intuïció musical extraordinària i una naturalesa contemplativa. Quan la seva mare es va traslladar a Trench Town, un suburbi de Kingston, Marley va descobrir un món vibrant i dur, ple de ritmes de carrer, sons de ska i influències africanes. Va ser allà on va trobar els seus primers companys d’ànima musical: Bunny Livingston (Bunny Wailer) i Peter Tosh.
Amb ells, a principis dels anys seixanta, va fundar The Wailers, un grup que esdevindria llegendari. En aquells temps, Jamaica acabava de guanyar la independència del Regne Unit (1962), i la joventut buscava noves formes d’expressió i identitat. La música era un vehicle de redempció.
Els Wailers i la revolució del reggae
The Wailers van començar interpretant cançons d’estil ska i rocksteady, però aviat van evolucionar cap a un so més pausat, profund i espiritual: el reggae. El ritme sincopat i el baix dominant es convertiren en el batec d’una nova consciència social i religiosa, inspirada en el moviment rastafari, que Marley abraçaria plenament.
Amb l’ajuda del productor Lee “Scratch” Perry, el grup va trobar la seva veu autèntica i va gravar temes que esdevingueren himnes com Soul Rebel, 400 Years o Small Axe. Però el gran salt internacional arribà el 1973 amb “Catch a Fire”, el seu primer àlbum publicat per Island Records. Amb la seva combinació d’energia rebel i espiritualitat, Bob Marley i The Wailers van començar a conquerir el món.
Una veu per als oprimits
Marley no només era un músic; era un missatger. Les seves cançons parlaven de resistència, llibertat, amor i unitat. Temes com Get Up, Stand Up, I Shot the Sheriff i No Woman, No Cry van convertir-se en símbols d’esperança per a les masses marginades.
A mesura que la seva fama creixia, també ho feia la seva influència política. En una Jamaica dividida entre faccions violentes, Marley va intentar unir el poble. El 1976, en vigílies del concert “Smile Jamaica”, va sobreviure a un atemptata casa seva, però dos dies després, amb ferides encara obertes, va pujar igualment a l’escenari. “Els covards poden morir moltes vegades abans de la seva mort”, va dir.
Exili, èxtasi i redempció
Després de l’atemptat, Marley va marxar a Londres, on va gravar alguns dels seus treballs més cèlebres. L’àlbum “Exodus” (1977) va ser considerat per la revista Time com el millor disc del segle XX: una fusió magistral de fe, política i esperança. Cançons com Jamming, Three Little Birds o One Love van projectar un missatge universal de pau.
Amb el retorn a Jamaica el 1978, Marley va participar en el concert “One Love Peace”, on va aconseguir que els dos principals líders polítics rivals, Michael Manley i Edward Seaga, s’estrenyessin la mà en ple escenari. En aquell gest hi havia més poder que en mil discursos.
Lluita i llegat
A finals dels anys setanta, Marley va ser diagnosticat amb un melanoma acral lentiginós, una forma agressiva de càncer de pell. Malgrat la malaltia, va continuar de gira, predicant amb música i força fins al final. El seu últim àlbum, “Uprising” (1980), conté el comovedor testament espiritual Redemption Song, on la seva veu nua i la guitarra ens recorden la fragilitat i la grandesa de l’ésser humà.
Bob Marley va morir el 11 de maig de 1981, a Miami, amb només 36 anys. Les seves últimes paraules al seu fill Ziggy van ser: “Money can’t buy life.” (“Els diners no poden comprar la vida.”)
El seu cos fou enterrat a Nine Mile, a Jamaica, convertint-se en lloc de pelegrinatge per a milions de persones. Però més que una tomba, Marley va deixar una herència viva: una filosofia d’amor i llibertat que travessa fronteres, llengües i religions.
El mite etern
Avui, Bob Marley és molt més que una icona musical. És el profeta del reggae, el poeta dels oprimits, el símbol d’una utopia on l’amor i la justícia caminen junts. El seu rostre, amb els cabells rastes i el somriure serè, és una bandera universal.
Cada cop que sona una guitarra i algú diu “One Love”, l’esperit de Bob Marley torna a respirar, recordant-nos que la música —com la llibertat— és indestructible.
fmwripollet.cat
