Una versió no malmet l’original. L’original continua existint tal com és, i ningú no el pot esborrar. Com a molt, una versió dolenta fa que ens sentim una mica estafats, però l’obra no en pateix. El jazz és l’exemple més clar: els estàndards americans van néixer perquè altres músics els reinterpretessin. Autumn Leaves o Summertime tenen centenars de versions, i ningú no diu que traeixin Gershwin o Kosma. El mateix passa amb la música clàssica: cada vegada que un pianista toca una sonata de Beethoven fa una versió tot respectant la partitura original?
Però… Girar una partitura és trair el compositor? Depèn de què entenguem per voluntat inicial. Si és la lletra exacta de la partitura, potser sí. Si és l’esperit de la peça, sovint una bona reinterpretació el respecta més que una còpia mecànica. Compositors com Bach o Mozart improvisaven, adaptaven i reorquestraven obres d’altres sense cap escrúpol.
Es pot millorar una cançó? Algunes versions han superat l’original en fama o en qualitat: Hallelujah de Jeff Buckley, Respect d’Aretha Franklin (que era d’Otis Redding) o Nothing Compares 2 U de Sinéad O’Connor (escrita per Prince). «Millorar» és relatiu, però sí que es pot descobrir en una cançó coses que l’autor mateix no hi havia vist.
Pot un músic permetre’s fer una versió dolenta? Sí, i en realitat ha de poder-ho fer. Arriscar-se implica poder fracassar. El que sí que té un cost és la versió desinteressada, la que només vol aprofitar el nom d’un gran tema.
Depèn només dels gustos? En part sí: ningú no ens pot obligar a preferir una versió a una altra. Però no tot és gust. Hi ha criteris com el domini tècnic, la intenció, la coherència de l’arranjament i si la versió aporta alguna cosa o només imita.
Per cert, la cita amb les Nits de Música, és aquest dijous 29 d’octubre a les 19:00 h al Teatre Auditori. Si hi aneu, serà un bon lloc per parlar-ho en directe.
“Versions”, una sessió pensada per a joves de més de quaranta anys, amb disco, funk, estàndards americans, swing, jazz i jazz llatí. Una cita amb Jordi Allepuz Puigtió, radiofonista, presentador de radiofórmula musical a l’exquisida i enyorada emissora musical RKOR i redactor de la Revista Digital de Ripollet.
