Nina Simone (1933–2003), nascuda amb el nom d’Eunice Kathleen Waymon, va ser una de les figures més singulars i poderoses de la música del segle XX: pianista virtuosa, cantant amb una veu inconfusible i activista compromesa amb els drets civils als Estats Units.
Va néixer el 21 de febrer de 1933 a Tryon, Carolina del Nord, en el si d’una família humil i profundament religiosa. Va mostrar un talent extraordinari per al piano des de molt petita. Amb només tres anys ja tocava melodies de memòria, i als set va oferir el seu primer recital. Durant un concert infantil, els seus pares van ser obligats a cedir els seus seients a persones blanques; la jove Eunice es va negar a continuar tocant fins que els tornessin els llocs. Aquell episodi va marcar profundament la seva consciència racial.
La seva gran aspiració era convertir-se en la primera pianista clàssica negra reconeguda als Estats Units. Va estudiar intensament música clàssica i va arribar a presentar-se a l’Institut Curtis de Filadèlfia, però no hi va ser admesa —una negativa que ella sempre va atribuir al racisme. Per guanyar-se la vida, va començar a tocar en bars d’Atlantic City. El propietari del local li va exigir que també cantés; així va néixer la Nina Simone artista. Va adoptar aquest nom artístic per amagar la seva activitat musical a la seva mare, que desaprovava la música secular.
El 1958 va enregistrar el seu primer gran èxit, “I Loves You, Porgy”, de George Gershwin, que la va catapultar a la fama. La seva música combinava amb una llibertat sorprenent jazz, blues, música clàssica, gospel i folk. El seu estil pianístic reflectia la seva sòlida formació clàssica, mentre que la seva veu —profunda, intensa i plena de matisos— transmetia una emoció gairebé teatral.
Durant la dècada dels seixanta, Nina Simone es va implicar activament en el moviment pels drets civils. Va ser amiga de figures com Martin Luther King Jr., Malcolm X i Lorraine Hansberry. La seva música es va convertir en una eina de denúncia i resistència. Cançons com “Mississippi Goddam” (escrita arran de l’assassinat de Medgar Evers i l’atemptat a l’església de Birmingham), “Four Women” o “To Be Young, Gifted and Black” es van convertir en himnes de lluita i afirmació identitària.
El seu compromís polític, però, va tenir conseqüències en la seva carrera comercial als Estats Units. Desencantada amb el racisme i les pressions de la indústria musical, va abandonar el país a principis dels anys setanta i va viure a Barbados, Libèria, Suïssa, els Països Baixos i finalment al sud de França. La seva vida personal va ser complexa i sovint turbulenta; anys després es va saber que patia trastorn bipolar, una condició que va influir en el seu comportament i en la seva trajectòria vital.
Malgrat períodes d’oblit i dificultats econòmiques, la seva figura va ser redescoberta a partir dels anys vuitanta, especialment quan la seva versió de “My Baby Just Cares for Me” es va popularitzar gràcies a un anunci televisiu. En els darrers anys de la seva vida va rebre diversos reconeixements, inclòs un títol honorífic de l’Institut Curtis, que simbòlicament tancava una ferida oberta durant dècades.
Nina Simone va morir el 21 d’abril de 2003 a Carry-le-Rouet, França. El seu llegat és immens: no només com a artista innovadora que va expandir els límits del jazz i la cançó, sinó com a veu indomable contra la injustícia. Avui és recordada com una creadora radicalment lliure, que va convertir la música en expressió de dignitat, dolor i resistència.
fmwripollet.cat
