Sota la direcció de Thierry Frémaux, aquesta producció francesa del 2024, es podrà veure aquest dimecres 15 d’abril al Teatre Auditori en versió original subtitulada en espanyol. Un fil d’una durada de 103 minuts
Des de l’època prehistòrica l’home ha volgut deixar constància del que veia al seu voltant, com en son testimoni les pintures rupestres trobades en nombroses coves. I tots els imperis i cultures que s’han anat succeint al llarg dels segles han deixat testimoni de la seva existència, a través de monuments, escrits, escultures i pintures. I per això, va ser gairebé un repte que l’ésser humà volgués copsar la seva realitat de la manera més fidel possible; d’aquí l’invent de la fotografia i finalment, aconseguir la fotografia en moviment, o sigui, el cinema. Malgrat que durant el segle XIX hi ha diversos antecedents, la data oficialment considerada com l’inici del cinema, és el 28 de desembre de 1895, quan els germans Auguste i Louis Lumière van oferir a París la primera projecció pública de 10 pel·lícules molt curtes, encapçalada per Sortie de l’usine Lumière de Lyon (La sortida dels obrers de la fàbrica Lumière de Lió), que es considera la primera pel·lícula de la història del cinema.

Els germans Lumière mateixos i un munt d’operadors de càmera es van desplaçar pel món i van filmar centenars de films de menys d’un minut (el que durava llavors el rotlle de cel·luloide què cabia en la seva filmadora) i van filmar llocs, paisatges, persones, ciutats, actes, fins i tot, petites històries com gags, que ja no eren documentals, sinó incipients mostres dels futurs gèneres cinematogràfics. Totes aquestes pel·lícules es projectaven després en petites sales davant els ulls meravellats d’uns espectadors que descobrien així un món al qual difícilment haurien tingut accés d’una altra manera.
I a mesura que el cinema es va fer popular, es va convertir en indústria, les sales es van fer més grans, es va fundar Hollywood, i cineastes de tot el món van començar a elaborar les bases del que avui coneixem com a Setè Art.
Però tornem als germans Lumière. Moltíssims d’aquells centenars de films que van rodar en els primers anys del cinema es conserven en l’Institut – Museu Lumière de Lió (lloc, per cert, molt recomanable de visitar). Han estat primorosament preservats i restaurats i es projecten en aquella institució i en totes les altres que ho demanen, com Filmoteques d’arreu del món.
I aquí entra la figura una mica controvertida en l’àmbit públic de Thierry Frémaux, director del Festival de Cinema de Canes i també de l’Institut Lumière, que el 2017 va decidir estrenar comercialment una antologia dels films Lumière, amb el títol Lumière, la aventura comienza!, que va gaudir d’un notable èxit i que va meravellar a crítica i públic, factor decisiu per perllongar el projecte amb un nou llargmetratge que agrupa més de cent films rodats entre 1895 i 1905, i que es podrà veure a Ripollet el dimecres 15 d’abril.
Us convido doncs que vingueu a descobrir aquesta antologia dels films més primitius i antics que existeixen; un recorregut per llocs i paisatges potser desapareguts o, com a mínim, transformats; a veure si sou capaços de veure’ls amb la mateixa innocència i puresa que els espectadors de fa més d’un segle; segurament això no és possible avui en dia, amb la llau d’imatges a la que estem sotmesos; però sí que us demano un mínim de curiositat per descobrir com va començar a caminar l’art del cinema.
Joana Raja/Crítica Cinematogràfica

fmwripollet.cat






