Arturo O’Farrill, conegut com «l’arquitecte del jazz afrocubà», Chico aprèn a tocar la trompeta mentre estudia en una acadèmia militar a Geòrgia, als Estats Units. De retorn a l’Havana, combina els estudis de Dret amb la seva activitat com a músic en orquestres de cabaret. L’any 1946, emprèn una gira per Europa amb els Havana Cuban Boys d’Armando Oréfiche.
A la tornada, decideix abandonar tant la universitat com la trompeta i es trasllada a Nova York per intentar fer carrera com a arranjador. Allà treballa de forma anònima en la “factoria” d’arranjaments de Gil Fuller, a l’edifici Brill, fins que coneix Benny Goodman, per a qui compon Undercurrent Blues.
L’orquestra de Machito, amb la seva innovadora fusió de jazz i ritmes afrocubans, suposa una autèntica revelació. Per a ells compon el tema Gone City, que atrau l’atenció del prestigiós productor Norman Granz, qui li encarrega la primera obra extensa de jazz afrocubà. Així, l’any 1950, Chico grava la seva emblemàtica Afro-Cuban Jazz Suite, amb l’orquestra de Machito i solistes destacats com Charlie Parker, Flip Phillips i Buddy Rich.
Amb la seva pròpia formació, estrena la Second Afro-Cuban Jazz Suite (1952), seguida per altres composicions ambicioses: Suite Llard (1954) i Or, encens i mirra (1975) per a Dizzy Gillespie; Suite Asteca (1959) per a Art Farmer; Three Afro-Cuban Jazz Moods (1970) per a Clark Terry; Suite Tanga (1992) per a Mario Bauzá i Trumpet Fantasy(1995) per a Wynton Marsalis.
fmwripollet.cat
