Intens, vibrant i d’un nivell defensiu altíssim. Així es va presentar el duel entre el Club Handbol Ripollet i l’Handbol Montbui, dos conjunts de forces molt parelles que van oferir un espectacle digne de dos grans contrincants. Tanmateix, el que es preveia com una batalla decidida purament al 40×20 es va veure entelat en el tram decisiu per un gir dràstic en el criteri arbitral, en una jornada en què a més van tornar a fer-se evidents les mancances en l’equitat del pavelló municipal.
Primera part: màxima igualtat i batalla tàctica
Des del xiulet inicial, tots dos equips van deixar clares les seves intencions. La contundència i la disciplina a les àrees defensives es van convertir en les autèntiques protagonistes de la tarda, obligant les dues plantilles a esprémer cada possessió i ajustant al màxim l’encert de cara a porteria.
El ritme va ser vertiginós, caracteritzat per ràpides transicions i contraatacs fulgurants que castigaven qualsevol mínim desajust del rival. Dins d’aquest intercanvi constant de cops, el Ripollet va saber llegir millor els petits detalls abans del descans per marxar als vestidors amb un mínim avantatge de 13-12, deixant les espases enlaire per a la represa.
El punt d’inflexió: dos criteris per a un mateix partit
La segona meitat va mantenir el mateix pols igualat durant els seus primers quinze minuts. No obstant això, a partir de la meitat del segon temps, l’atmosfera de la trobada va canviar radicalment per decisions alienes al joc de tots dos equips.
Al minut 15, dues exclusions consecutives van deixar el Ripollet en inferioritat (5 jugadors sobre la pista). A partir d’aquell instant, la vara de mesurar del col·legiat va canviar de manera dràstica respecte a la fluïdesa de la primera part. Mentre la intensitat defensiva visitant no rebia la mateixa rigorositat disciplinària, les protestes locals davant decisions dubtoses van ser castigades de forma inflexible amb successives sancions de dos minuts.
El moment més crític va arribar al minut 25, quan una discutida exclusió va deixar el Ripollet sense porter a la pista durant dos minuts clau. Davant d’un panorama tan advers i una desproporció cridanera en el caseller d’exclusions entre ambdós bàndols, la balança va acabar inclinant-se de manera inevitable a favor de l’Handbol Montbui.
Orgull local i una assignatura pendent al pavelló
Malgrat l’evident impacte anímic de jugar constantment en inferioritat en els minuts decisius, el Ripollet va aguantar el tipus i no va abaixar els braços, competint fins al definitiu 25-29.
Més enllà de l’aspecte esportiu, el xoc va servir també per reobrir el malestar existent amb la gestió de les instal·lacions municipals. Resulta inevitable assenyalar la inacció de l’Ajuntament darrere de les porteries, on continuen presents pancartes publicitàries que promocionen de manera exclusiva una única entitat local. Tot i les queixes formals presentades, l’administració local continua sense retirar elements promocionals privats d’una instal·lació pública compartida per múltiples clubs del municipi, perpetuant un tracte desequilibrat que perjudica la visibilitat de la resta d’entitats que fan ús del recinte.
Un cap de setmana agredolç on es va tornar a demostrar que l’Handbol Ripollet competeix a un bon nivell, a l’espera que tant l’arbitratge com la neutralitat del pavelló es posin a la mateixa alçada.
