“Una idea genial” de Sébastien Castro omple el Teatre Auditori
“Hi ha idees que, sobre el paper, semblen insuperables. I n’hi ha que, poc després, s’acaben desmuntant a una velocitat sorprenent”. Així presentava en Jordi Sans, actor i director d’Amics del Teatre, el muntatge teatral d’aquest divendres 16 d’octubre i que ha Obert el periple escènic d’aquesta temporada de l’Associació d’Espectadors del Teatre del Mercat Vell de Ripollet. D’aquesta distància entre tenir una idea brillant i evitar que tot se’ns giri en contra parla la comèdia del dramaturg i actor francès Sébastien Castro, adaptada al català i presentada recentment al públic.
A la seva presentació, Sans, definia a Castro, autor vinculat a la comèdia contemporània francesa, que “practica un teatre que vol entretenir, però que exigeix una precisió mil·limètrica perquè el riure funcioni”. En el gènere del vodevil, una porta oberta a destemps, una frase mal entesa o una aparició inesperada poden desencadenar tot un malentès. Allò que al públic li sembla espontani és, sovint, afirmava Jordi Sans, “fruit d’una enorme exactitud: dos segons d’espera poden ser una pausa incòmoda a la vida real, però a l’escenari són el moment en què tota la platea esclata de riure.”
L’art del vodevil
El vodevil, amb una llarga tradició a França, es basa en malentesos, confusions d’identitat, secrets i entrades i sortides inesperades. El seu tret més fascinant és que els personatges es creuen molt més llestos del que són: pensen que només els cal una última explicació o una última mentida per arreglar-ho tot. “L’embolic creix així com quan intentem reparar una avaria domèstica amb un tutorial d’internet de quatre minuts i, al minut quinze, ja valorem si l’assegurança cobreix els desperfectes. La diferència és que a casa no tenim platea”, deia en Jordi Sans.
L’argument
L’Arnau sospita que la seva dona, la Mariona, podria tenir una relació amb l’Oriol, un agent immobiliari que els ajuda a buscar pis. En lloc d’afrontar-ho directament, contracta en Tomàs, un actor aficionat extraordinàriament semblant a l’Oriol, perquè el suplanti durant un sopar i així descobrir la veritat. Una idea magnífica, teatralment parlant: hi ha sospita, secret, suplantació i una confiança potser excessiva en la improvisació.
Per què riem
Segons una de les idees més esteses, i a la que Jordi Sans es referia, riem davant la contradicció inesperada entre el que esperàvem i el que passa, o quan un personatge es pren massa seriosament a si mateix. “Des de la platea veiem amb claredat el que els protagonistes no volen reconèixer: que la realitat no sempre respecta els nostres plans”. La comèdia ens deixa reconèixer aquestes febleses sense haver d’assumir-ne les conseqüències, i és una manera agradable d’aprendre alguna cosa sobre nosaltres mateixos.
Tres reptes per a l’espectador
A la prèvia d’en Jordi Sans al hall del teatre, hi havia un detall importantíssim que el component d’Amics del Teatre destacava per aquestes comèdies d’embolics: el ritme (una pausa, una mirada o una entrada poden ser decisives), el creixement de l’embolic (en quin moment els personatges podrien aturar-se i per què no ho fan) i la feina dels actors, perquè fer creïble una situació absurda requereix tècnica, concentració i gran capacitat d’escolta.
El repartiment
Al muntatge d’aquest divendres, hi participen Lluís Villanueva, popular pel seu Ramon de Plats bruts; Frank Capdet, amb llarga trajectòria a Dagoll Dagom, Comediants, el Teatre Lliure i el Teatre Nacional; Susanna Garachana, que també ha signat l’adaptació del francès al català i té experiència televisiva en sèries com Si fos ahir o El cor de la ciutat; i Anna Azcona, actriu de dilatada carrera teatral i cinematogràfica, que ha treballat amb directors com Ventura Pons i David Trueba.
Jordi Sans va tancar la seva presentació amb una reflexió: a vegades la millor solució és aturar-se, respirar i no fer res durant uns segons. Per sort per al públic, els personatges insisteixen a continuar endavant. El consell als espectadors és deixar de banda les preocupacions i no donar consells des de la platea. Probablement, no els escoltaran.
El públic va gaudir moltíssim amb aquest espectacle que va començar amb una mica de retard a causa de la presentació prèvia de la temporada que aquest divendres 16 d’octubre obria el teló amb el primer dels espectacles teatrals d’aquest 26/27. Les obres de remodelació del Teatre Auditori, que duraran uns quatre mesos, han dificultat la ubicació dels espectacles i activitats de l’Associació d’Espectadors, des d’aquest desembre i fins al març del 2027. Una situació que segur que tothom que practica aquest magnifica costum de consumir cultura a Ripollet ja ha assumit.
Frank Capdet: “Aquesta vegada he donat amb un equip del qual estic aprenent moltíssim”
Frank Capdet, l’Arnau d’Una idea genial, es va acostar als micròfons de la Revista Digital de Ripollet per parlar de l’obra i de les sensacions després de la funció.
L’actor es va incorporar al muntatge per substituir Xavi Mira i assegura que no va dubtar ni un moment a acceptar la proposta. “De cap”, respon quan li preguntem si s’ho va pensar gaire. Capdet destaca la qualitat d’una obra que considera “extraordinària” i “divertidíssima”, com també l’adaptació de Susana Garatxana i la direcció de Xavi Ricart, que defineix com a “trepidant”.
El muntatge també li ha permès compartir escenari amb Lluís Villanueva, de qui assegura que està aprenent moltíssim. “És un tipus molt llarg, un mestre”, afirma Capdet, convençut que només observar-lo i veure com es desenvolupa a escena ja és una font d’aprenentatge.
Una idea genial és una comèdia de ritme intens que exigeix molt físicament als seus intèrprets. Capdet reconeix que acaba les funcions esgotat i que “sua la samarreta” a sobre de l’escenari.
Però l’entrevista no va acabar aquí. En Frank ens va explicar moltes coses més, assegut a la platea del Teatre Auditori mentre els seus companys tècnics desmuntaven l’escenografia d’Una idea genial, el muntatge que ha omplert fins a la bandera el teatre de la plaça 11 de Setembre.
