Sol, amb el seu cotxe i vingut de Girona, sense assistents ni cap mena de companyia. Així ens trobem Josep Vila Boix a la porta del Centre Cultural, esperant els membres de l’ANC Local. Consultava al mòbil l’actualitat del dia: aquella mateixa tarda, l’àrea d’Internacional de l’entitat que presideix havia denunciat, per boca de Teresa Calveras, a la conferència Human Dimension 2026 de Varsòvia la criminalització de la dissidència política a l’Estat espanyol, l’etiquetatge de l’independentisme com a risc o terrorisme i els atacs a la llibertat de premsa. Calveras va demanar a l’OSCE, l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa, un seguiment atent de les possibles amenaces a la llibertat d’expressió, d’associació i de reunió pacífica a Espanya.
Així arribava, doncs, a la trobada amb membres locals de l’ANC a la sala d’actes del Centre Cultural: una activitat que, segons alguns, podria ser qualificada de «terrorisme».
Durant la sessió es va debatre sobre el moment que viu el país i les opcions de futur. Segons els organitzadors, el moviment independentista no es resigna a acceptar la decadència del país: es defineix com a inconformista i vol construir una Catalunya lliure, amb més benestar, uns serveis públics dignes, una economia al servei de les persones, una llengua viva i de cohesió, un territori respectat i plena capacitat de decidir.
Des de l’entitat sostenen que l’única manera de superar la Catalunya decadent és transitar el pont cap a la independència.
La xerrada, oberta a tothom, es va fer en format col·loqui i va permetre als assistents, una trentena en total, plantejar preguntes i compartir opinions amb el ponent.
Josep Vila i l’ANC apunten a l’11 de setembre del 2027 per «tancar una etapa» i obrir un nou embat independentista
Josep Vila, va presentar el full de ruta de l’entitat per als pròxims mesos: una nova mobilització massiva l’11 de setembre del 2027, amb la qual l’independentisme voldria tancar la fase oberta després del 2017 i iniciar un nou embat, amb la societat civil al capdavant. Vila, que va intervenir amb la veu tocada per un refredat, va afirmar que la prioritat és construir una majoria social transversal i no partidista favorable a la independència, i va deixar en un segon pla, de moment, el front polític.
La lliçó del Quebec
Vila va arrencar explicant una trobada que l’ANC va mantenir el 10 de setembre amb tres representants del moviment Oui Québec, joves politòlegs i sociòlegs amb un coneixement notable de Catalunya. Els quebequesos li van dir que, en molts aspectes, «ho teniu més bé vosaltres que nosaltres».
El raonament parteix de la distinció entre el front polític i institucional (partits i institucions) i el front cívic i social (la gent i les entitats). Segons Vila, al Quebec l’independentisme guanyaria les eleccions, però el suport a la independència en un referèndum no arribaria al 30%. A Catalunya passa el contrari: els partits són més febles, però, segons les enquestes del CEO, al voltant d’un 45% de la població votaria sí. I tots els estudiosos dels moviments d’emancipació coincideixen que el front cívic és el decisiu.
Nou anys de dol
El president de l’ANC va repassar el camí recorregut des del 2017: una enorme força i il·lusió que va derivar en una frustració proporcional, i nou anys de “dol” marcats per retrets, acusacions i, segons les seves paraules, una etapa «cainita«. Aquesta dinàmica, va lamentar, ha acabat portant a la presidència de la Generalitat una persona que, va dir, “es posava nerviós perquè l’Estat tardava massa a aplicar-nos el 155”.
Vila considera, però, que aquest cicle s’acaba. Hi veu una voluntat enorme de girar full entre la gent, tot i que reconeix que el conflicte al front polític continua molt viu.
«Independència o decadència»
Un dels eixos del discurs va ser la tesi que el relat de la «normalitat democràtica» promogut per l’Estat «està caient a trossos com mai». Vila va enumerar l’espoliació fiscal, la saturació de la sanitat, les infraestructures deficients i les protestes sectorials com a símptomes d’un país que, sota la dependència espanyola, només pot esperar la decadència, tant col·lectiva com personal, també en l’àmbit lingüístic.
D’aquí que defensi que la situació és «d’emergència» i que mai s’havia evidenciat tant el dilema entre independència o decadència. Alhora, va advertir de no subestimar la força de l’Estat: «Ja ens vam equivocar», va venir a dir, en referència al 2017.
Els joves, un indicador d’esperança
Entre els senyals positius, Vila va destacar la irrupció de la joventut. Després que l’Onze de Setembre del 2025 ja evidenciés la presència de joves, enguany entre 700 i 800 joves escampats pel territori han trucat a la porta de l’ANCper incorporar-s’hi. Volen fer-ho, però amb un encaix propi, diferent del previst als estatuts amb l’Assemblea de Joves Independentistes. Per això s’han constituït com a entitat amb personalitat jurídica pròpia, l’Assemblea de Joves de Catalunya. Ben aviat es presentarà un conveni de col·laboració i, quan l’encaix quedi pactat, dissoldran la seva entitat per integrar-se a l’ANC.
L’altre indicador és la voluntat de les entitats civils independentistes de tornar a teixir complicitats, respectant la naturalesa de cadascuna: Òmnium, l’ANC, l’Associació de Municipis per la Independència i el Consell de la República.
Un any de feina fins al 2027
L’ANC planteja la mobilització de l’11 de setembre del 2027 com a punt d’arrencada, no com a final. Vila va advertir que, si l’independentisme celebra els deu anys del 2017 com els darrers aniversaris de l’1 d’octubre, «anem-nos a fer la migdiada». Per evitar-ho, l’entitat proposa un any de feina continuada per tornar a aixecar l’onada, amb l’objectiu de portar al carrer centenars de milers de persones, tot i que reconeix que no se sap a quin nivell arribarà.
Aquest any, va explicar, l’entitat se centrarà exclusivament en el front cívic i social. Només quan el moviment sigui fort s’abordarà com pressionar i convocar les forces polítiques, una qüestió que ja estudien alguns grups de treball.
La proposta s’ha batejat provisionalment com a «compromís de país» i s’adreça tant a la ciutadania com a les entitats. Entre els primers passos, les assemblees territorials hauran de contactar amb les entitats dels seus municipis amb més afinitat per sumar-les a l’objectiu. A escala nacional, Vila va assegurar que l’ANC no ha parat de reunir-se amb les grans entitats independentistes des de l’Onze de Setembre: «Ahir al vespre encara hi estàvem», va dir.
Abans d’obrir el torn de preguntes, Vila va agrair la feina de les assemblees territorials, que han hagut de «picar pedra» durant aquests anys i han evitat tancar les persianes malgrat el desànim, una resistència que va considerar essencial per poder tornar a créixer.
