El manifest de la Flama del Canigó llegit aquest 23 de juny a Ripollet va convertir l’arribada del foc procedent del Canigó en una reivindicació de la cultura popular catalana, la llengua, el compromís associatiu i la cohesió social. Sota el lema «Som i serem», el text va defensar la necessitat de preservar i enfortir aquells elements que defineixen la identitat col·lectiva del país i de la Vila.
El manifest va presentar la Flama del Canigó com «el testimoni viu de la nostra història com a nació», un llegat transmès de generació en generació gràcies a l’esforç de totes aquelles persones que han treballat per les llibertats nacionals i la igualtat. En aquest context, es va reivindicar la sardana com a símbol de la cultura catalana i com una expressió d’unió i inclusió. Segons el text, la dansa nacional catalana representa una manera d’entendre la societat basada en la participació, l’obertura i la convivència.
La lectura també va posar l’accent en la vigència de la cultura popular en un món marcat per les incerteses. Lluny de limitar-se a preservar tradicions, el manifest defensa una cultura capaç de repensar-se i adaptar-se als nous temps sense perdre les seves arrels. La cultura popular i la sardana hi apareixen com a expressions d’una «abraçada inclusiva»oberta a tothom, independentment del seu origen. Cal tenir en compte que Sardanistes de Ripollet va ser l’entitat organitzadora de les activitats d’aquest 2026 i es voler donar també un xic de protagonisme a la nostra dansa, la més bonica de les que es fan i es desfan.
Un altre dels eixos centrals va ser la defensa de la llengua catalana. El text va advertir de la situació complexa que travessa el català i va denunciar que, massa sovint, la seva promoció recau principalment en el voluntariat i les entitats. Tot reconeixent la riquesa multilingüe de Ripollet, el manifest va reclamar mesures i compromisos per garantir la presència del català en tots els àmbits de la vida quotidiana, definint-lo com «el fil que ens uneix i que ens fa ser un sol poble».
La reivindicació del teixit associatiu va ocupar bona part del discurs. El manifest defensa que la identitat de Ripollet no es pot entendre sense les entitats i les persones que hi dediquen temps i esforç de manera altruista. En aquest sentit, es va destacar que la cultura popular, els col·lectius socials, els moviments per la inclusió, el feminisme, la comunitat educativa i les diferents reivindicacions ciutadanes com la del col.lectiu BuS.O.S formen part d’un mateix projecte col·lectiu que contribueix a construir un Ripollet més cohesionat i participatiu.
El text també va fer un reconeixement explícit a totes les entitats de cultura popular que participen cada any en la celebració de la Flama del Canigó, així com a la imatgeria festiva local. Segons el manifest, el recorregut de la flama simbolitza la suma de totes aquestes energies col·lectives que donen vida a la ciutat.
La part final del discurs va adquirir un to més reivindicatiu. Les entitats van denunciar les dificultats burocràtiques i els obstacles que sovint troben en el desenvolupament de la seva activitat i van reclamar més reconeixement institucional, una millor coordinació, espais adequats i recursos suficients. «No fem nosa», proclama el text, que rebutja considerar la cultura popular i l’associacionisme com un element secundari o decoratiu. Una denúncia contra les polítiques de l’Ajuntament i l’excés de burocràcia que tenalla les entitats, atrapades en un bosc de papers i normatives que dificulten l’activitat de les associacions.
El manifest conclou amb una crida a reforçar el paper de les entitats com a motor de la vida comunitària i a continuar treballant per la cultura popular, la defensa de la llengua catalana i la construcció d’una ciutat cohesionada i activa. Amb la Flama del Canigó com a símbol, el text apel·la a mantenir viva la força col·lectiva que, segons afirma, ha fet possible el Ripollet actual i ha de garantir-ne el futur.
Aquest és l’àudio del manifest:
