Aquesta obra posa el focus en les conseqüències humanes, sanitàries i mediambientals derivades de l’exposició a l’asbest, i després de l’aprovació al Parlament de la nova llei de l’amiant, el film mereix ser novament visualitzat i difós.
El documental neix de l’experiència personal de la seva directora, Isabel Andrés, després de la mort del seu pare, antic treballador d’Uralita. A partir d’aquest fet, el documental construeix una investigació que recupera testimonis, processos judicials i estudis mèdics per mostrar una realitat sovint invisibilitzada.
L’obra ha estat guardonada recentment amb el Sol d’Or del festival Suncine, considerat el certamen de cinema ambiental més antic del món, un reconeixement que destaca la seva tasca de denúncia i sensibilització social.
La petjada persistent de l’amiant
El documental assenyala la fàbrica Uralita com un dels principals focus industrials de contaminació per amiant i posa de manifest les greus conseqüències derivades de la seva manipulació i presència en l’entorn. Tot i que l’ús de l’amiant va quedar prohibit a l’Estat espanyol fa 25 anys, el material continua present en milers d’edificis i infraestructures.
En aquest context, Ripollet i Cerdanyola són considerades la “zona zero” d’aquesta crisi sanitària i ambiental, a causa de l’impacte històric de l’activitat industrial vinculada a Uralita.
Segons dades aportades pel pneumòleg Josep Tarrés, unes 4.000 persones del Vallès Occidental han resultat afectades per l’exposició a l’amiant, mentre que 274 han desenvolupat mesotelioma, un càncer de pleura directament relacionat amb la inhalació de fibres d’aquest material.
Una lluita per la memòria i la justícia
Més enllà de les conseqüències mèdiques, el documental recull també la llarga batalla judicial de les víctimes i les seves famílies, marcada sovint per processos dilatats que impedeixen que moltes persones arribin a obtenir una resolució abans de la seva mort.
L’asbestosi i altres malalties derivades de l’amiant poden manifestar-se fins a 50 anys després de l’exposició, un fet que manté vigent aquesta problemàtica dècades després de la prohibició del material.
Amb aquesta projecció, Cerdanyola obre un espai de reflexió sobre la memòria col·lectiva, la salut pública i la necessitat de continuar reclamant responsabilitats i reparació per a les víctimes d’una de les crisis ambientals més greus del territori.
El documental, es va projectar a Ripollet el 24 d’octubre de 2025 al Teatre Auditori. El podeu recuperar clicant en aquest enllaç:
https://www.3cat.cat/3cat/la-fibra-sensible/video/6368784/?ext=SM_WP_F4_CE24_
