Aquest dimarts 7 d’abril, l’Aula d’Extensió Universitària ha donat el tret de sortida al tercer trimestre del curs 2025/2026 amb una proposta de gran interès científic i divulgatiu: la conferència “L’eclipsi del segle: sobre l’eclipsi total de sol que tindrà lloc el 12 d’agost de 2026”. La xerrada ha anat a càrrec de Joan Anton Català, reconegut astrofísic, especialista en física quàntica i divulgador habitual en diversos mitjans de comunicació, entre ells: ‘El Suplement’ de Catalunya Ràdio, ha ofert una visió rigorosa però accessible d’un dels fenòmens més esperats dels pròxims anys.
El protagonista de la sessió ens ha endinsat en aquest esdeveniment tan esperat, l’eclipsi total de Sol del 12 d’agost de 2026, un esdeveniment astronòmic de gran rellevància que serà visible des de diverses regions d’Europa, inclosa la península Ibèrica. Durant l’exposició, s’ha explicat com, en aquest fenomen, la Lluna s’interposarà completament entre la Terra i el Sol, ocultant-ne el disc solar i permetent observar la corona, una oportunitat poc freqüent que desperta tant interès científic com fascinació popular.
Condicions excel·lents
Aquest estiu es donarà una combinació astronòmica poc habitual: un eclipsi solar visible des de diversos punts de Catalunya i, pocs dies després, el màxim de la coneguda pluja d’estrelles de Sant Llorenç, també cap al 12 d’agost.
Una bona oportunitat per a gaudir d’un espectacle que difícilment podrem repetir amb les característiques d’aquesta ocasió, la d’aquest mes d’agost. Per això, Català feia esment de zones com Lleida que ofereixen bones condicions d’observació i permeten gaudir del seu patrimoni natural i històric.
En el cas de l’eclipsi, encara que hi hagi núvols, se’n percebran els efectes: una baixada de la llum i de la temperatura. A més, la coincidència amb la lluna nova farà que el cel sigui especialment fosc, creant les condicions ideals per observar els meteors. Per això, Català també aconsellava evitar desplaçaments precipitats i optar per estades més llargues per viure l’experiència amb calma. Més enllà de la ciència, l’observació del cel té una dimensió emocional que convida a una pausa en el ritme quotidià per reconnectar amb la natura.
Finalment, insistia en la importància de preparar bé l’observació de l’eclipsi amb filtres adequats per evitar riscos visuals. Indrets com les Balears o les Canàries també seran bones opcions per gaudir d’un espectacle que combina ciència, natura i emoció.
El retorn de l’home a la lluna
Al final de la conferència, en el torn de preguntes dels espectadors i espectadores, ha sorgit, com era d’esperar, la missió espacial que la NASA està duent a terme aquests dies. Segons Joan Anton Català, tot i que havia fet esment d’aquest tema a l’inici de la xerrada, ha afegit que, el retorn de la humanitat a la Lluna ja no és ciència-ficció, sinó un horitzó cada cop més proper. Segons els plans actuals de la NASA, una nova missió tripulada podria arribar a la superfície lunar cap al 2028, en el marc del programa Artemis. Seria la primera vegada en més de mig segle que humans trepitjarien de nou el nostre satèl·lit.
La missió tindria també un valor simbòlic important: entre els astronautes hi podria haver la primera dona i també una persona d’origen africà, reflectint una aposta per la diversitat que fins ara havia estat absent en l’exploració espacial.
Però aquest retorn planteja una pregunta inevitable: per què han passat més de cinquanta anys des de les missions Apollo? La resposta és múltiple. D’una banda, hi ha la qüestió econòmica. Durant la Guerra Freda, els recursos eren sense precedents; avui, el pressupost és molt més reduït. D’altra banda, hi ha el factor risc. Les tragèdies i situacions límit de les primeres missions van fer que durant dècades s’optés per l’exploració robòtica.
Ara, però, la situació ha canviat. Les noves tecnologies han permès desenvolupar naus més segures i eficients. En paral·lel, altres potències avancen en silenci. La Xina ha adoptat una estratègia constant amb l’objectiu d’enviar robots abans del 2030, reactivant una mena de nova competència internacional.
Més enllà de la geopolítica, el debat sobre la utilitat de l’exploració continua obert. Els defensors recorden que moltes tecnologies quotidianes (com el GPS) tenen origen espacial i que la recerca en ingravidesa té aplicacions vitals en medicina. En termes econòmics, el cost d’una missió equival a la despesa d’una vintena d’avions de combat, posant en context les prioritats d’inversió.
Al capdavall, hi ha una motivació que va més enllà dels números. L’exploració forma part de la naturalesa humana. Tornar a la Lluna no és només un repte tecnològic, sinó una expressió de l’esperit explorador que defineix la nostra espècie.
fmwripollet.cat
