L’exposició ‘Vides exemplars’ reuneix una selecció d’il·lustracions de David Morera, Kle, un artista ripolletenc autodidacta que construeix un univers visual propi a partir de referents clàssics del surrealisme com Dalí, Magritte i Chagall.
La mostra proposa un recorregut per una obra íntima i intuïtiva, on cada peça combina dibuix, paraula i música. Les il·lustracions de Morera parteixen sovint d’escenes quotidianes, però són reinterpretades amb una mirada poètica i simbòlica. Cada dibuix es presenta acompanyat d’una frase i una cançó, creant així una experiència artística que va més enllà de la imatge.
La seva inspiració neix de la vida diària, la lectura i l’univers musical, elements que es fusionen en composicions que conviden a la reflexió i a la interpretació personal.
L’exposició es pot visitar del 7 al 24 d’abril de 2026 a la sala d’art del Centre Cultural, on la inauguració ha tingut lloc aquest dimarts 7 d’abril a les set de la tarda. L’horari de visita és de dilluns a divendres de 9.30 a 13.00 hores i de 16.00 a 21.30, dissabtes de 9.30 a 13.30 i de 17.00 a 21.00, i diumenges de 9.30 a 13.30.
Amb ‘Vides exemplars’, David Morera consolida una proposta artística que, des de la senzillesa i la feina autodidacta, reivindica la força expressiva de la combinació entre imatge, text i so.
L’Entrevista
— Explica’ns les característiques de l’exposició i l’obra que presentes. — El que faig és bastant surrealista. Sempre m’han influenciat artistes com René Magritte, Salvador Dalí o Marc Chagall. Però intento portar-ho al meu terreny. A les meves peces, normalment hi ha un dibuix, una frase i una cançó. És una combinació que defineix molt el meu estil.
— Com neix aquesta relació entre imatge, text i música? — No hi ha una fórmula fixa. A vegades començo per una frase i després dibuixo; altres vegades és al revés. La música hi entra perquè m’agrada molt, i intento que tingui alguna relació amb el conjunt.
— Per tant, hi ha també una part intuïtiva important. — Totalment. També hi ha moments més espontanis, com quan el meu fill em diu una cançó que li agrada i la incorporo. Forma part del procés i li dona un punt molt natural.
— Quines tècniques utilitzes habitualment? — Sobretot retolador i aquarel·la. Abans treballava més amb llapis de colors, però vaig provar l’aquarel·la i m’hi vaig sentir molt còmode. També m’agrada experimentar amb el volum, incorporar textures o elements diferents.
— A l’exposició també hi ha peces tridimensionals. D’on surt aquest vessant? — Abans de centrar-me tant en el dibuix, feia coses petites amb fusta. He treballat molts anys en el món de la ceràmica, i ara aprofito materials com la fusta de pi que trobo o que es descartaria. Les retallo i en faig figures.
— Quant temps fa que et dediques a aquesta activitat artística? — De manera més seriosa, uns dos anys. Vaig començar amb una primera exposició en una galeria i, a partir d’aquí, n’he anat fent més.
— És una afició o t’agradaria portar-ho més enllà? — De moment és un hobby. Si algun dia surt alguna oportunitat, evidentment m’agradaria, però no és l’objectiu principal.
— Tens molta obra produïda? — Sí, força. De fet, tinc més de 400 dibuixos. Per aquesta exposició n’he hagut de seleccionar menys d’un centenar, i no ha estat fàcil triar.
— I com vius el fet d’exposar? — Amb molta il·lusió, però també amb una mica de nervis. Quan exposes, ja no és només per a tu, la gent ho veu, ho interpreta… i això sempre impressiona. Però també és molt satisfactori.
fmwripollet.cat
