No és gens fàcil escriure un mal article quan es disposa de certes habilitats. Així i tot, aconseguir que sigui realment dolent té el seu mèrit: cal vigilar cada frase per assegurar-se que sigui la pitjor que ha sortit mai de les teves mans.
Però no patiu: això no és un article dolent, ni malgirbat. El que trobareu aquí és una queixa dolorosa i carregada de fastig sobre l’incivisme que s’ha instal·lat a Ripollet, sobretot pel que fa a les deixalles orgàniques que deixen les mascotes de persones irresponsables, gent que no té cap cura de l’espai públic ni del que és comú: el carrer.
Potser hi llegireu paraules i expressions que freguen la mala educació, però després de tants anys denunciant el mateix problema, no queda cap altra manera d’expressar la impotència davant d’aquest gamberrisme incívic, protagonitzat per pòtols que permeten que els seus gossos embrutin impunement les voreres.
Aquests individus —fills d’una educació deficient— els és igual que les seves bèsties deixin la seva merda davant de la porta de qualsevol casa. Haurien de ser multats i sancionats sense miraments.
Les autoritats, que disposen d’eines sancionadores per castigar aquests mals veïns que s’inhibeixen de les seves obligacions ciutadanes, no els multen. No pas perquè no puguin, sinó perquè prefereixen evitar-se detractors de cara a les eleccions municipals. Presumeixen d’haver incrementat el preu de les sancions, però no les apliquen amb fermesa per covardia política.
I així passa: les merdes de gos i els merdosos dels seus amos continuen campant lliurement, repartint “regals” en forma d’empastifada.
Les cagades i pixarades de gossos són tan insalubres al menjador de casa dels amos, com ho són al carrer. Si no és recomanable tenir aquesta porqueria a casa, per què ens la deixeu al carrer? La bèstia és vostra: que caguin i pixin a casa vostra, i ja ho recollireu o ho fregareu vosaltres. Tenir una mascota comporta responsabilitats, i vosaltres no en teniu ni idea. Si no podeu responsabilitzar-vos per temps o falta d’espai, no us feu amb un gos. I a més, no tingueu mascotes, tingueu fills, que els gossos ni paguen impostos, ni pagaran la pensió dels seus amos.
Sou una colla de brètols, idiotes*, incívics i mals ciutadans, que no mereixeu passejar-vos pels nostres carrers. Embruteu i infecteu les voreres, i empastifeu de merda i pixum el poble. No mereixeu viure en comunitat.
I per acabar, una situació viscuda recentment, aquí mateix, a Ripollet. Un dia festiu, cobrint una activitat esportiva, uns forasters van seure al meu costat. Em va caure la cara de vergonya en sentir-los:
— On has aparcat?
— Un parell de carrers més amunt.
— Jo també.
— Per cert, he hagut d’anar esquivant merdes de gos. Quin poble més brut.
— Sí, noi. Això diu molt poc de l’educació que hi ha.
Tenien tota la raó, i em va doldre reconèixer-ho en silenci. I el més trist és que com més mesos i anys passen, menys solucions… i més merda i pixum de gos al carrer.
*Idiota: Que no està instruït. La paraula idiota prové del grec ιδιωτης (idiotes) per a referir-se a aquell que no s’ocupava dels assumptes públics, sinó només dels seus interessos particulars. Éssers individualistes, resultat d’una ‘merda’ més que ens ha deixat aquest capitalisme liberal que omple de fems els cervells de molta gent que, mira per on, tenen gossos.
Estic convençut que no tothom es comporta de la mateixa manera amb els seus animals. Però cal ser contundent en aquest cas.
Ah, per cert: no ha estat tan difícil escriure aquest article… de merda!
fmwripollet.cat
