El comerç i l’hostaleria continuen sent un dels motors econòmics del Vallès Occidental, tot i una lleugera pèrdua de pesen l’última dècada. Segons l’últim informe El Comerç i l’Hostaleria al Vallès Occidental, elaborat per l’Observatori, el sector genera actualment el 18,2% del Valor Afegit Brut (VAB) comarcal, una xifra lleugerament inferior a la mitjana catalana (19,9%). Si es mira enrere, la davallada és més evident: des del 2011, quan fregava el 21%, ha perdut 2,7 punts percentuals.
Malgrat aquesta reculada relativa, el sector manté una presència estructural rellevant i els agents implicats transmeten un optimisme moderat sobre el seu present i futur immediat.
Pel que fa al mercat laboral, el comerç i l’hostaleria continuen exercint de porta d’entrada per a molts treballadors, especialment joves. Durant el 2025, la contractació acumulada va superar els 55.000 contractes (el 20,7% del total). Més de la meitat, un 58,2%, corresponen a menors de 30 anys, evidenciant el paper del sector com a espai de primera experiència laboral.
En termes de qualitat de l’ocupació, el 59,6% dels contractes van ser indefinits, davant d’un 40,4% de temporals. Tot i així, el repte continua sent la consolidació de plantilles més estables i la superació de certs estigmes associats a la professió.
Contràriament a l’impuls contractador, l’ocupació total va registrar una lleugera caiguda de l’1,1%, amb la pèrdua d’uns 1.400 llocs de treball respecte al desembre del 2024. Això situa el total d’afiliacions en 120.605 persones repartides en més de 8.000 empreses. Aquesta dinàmica contrasta amb el creixement global de la comarca (+1,5%) i de Catalunya (+0,8%).
Amb tot, la perspectiva a mitjà termini és positiva: l’ocupació actual és un 15,8% superior a la del 2019, amb 16.475 llocs de treball més. En l’última dècada, l’increment supera el 35%, confirmant una tendència de creixement sostingut.
Un pes desigual segons el municipi
A escala local, el sector té una incidència molt diversa. De mitjana, el 27,5% dels treballadors de la comarca es dediquen al comerç o l’hostaleria, és a dir, un de cada quatre.
Hi ha municipis, però, on el sector és clarament dominant. Destaquen Palau-solità i Plegamans (59,9%) i Montcada i Reixac (48,4%). També sobresurten Sant Quirze del Vallès (35,6%), Terrassa (33,9%), Viladecavalls (32,6%) i Ripollet (30,8%).
Pel que fa a la densitat comercial, alguns municipis superen els 10 establiments per cada 1.000 habitants. En conjunt, la comarca comptava amb 8.907 establiments el 2023 (9,5 per cada mil residents), per sota de la mitjana catalana (11,9).
A l’altra banda, municipis com Badia del Vallès, Ripollet, Castellar del Vallès, Polinyà o Sant Quirze presenten una densitat inferior als 9 establiments per cada 1.000 habitants.
Transformacions i reptes del model comercial
Pel que fa a l’estructura del sector, l’alimentació continua liderant amb 3.037 establiments (32,5%), seguida dels equipaments de la llar (17,2%) i de la persona (15%).
Tanmateix, el sector viu una transformació marcada per l’expansió de grans cadenes i establiments de gran format. En aquest context, comerciants i restauradors es veuen abocats a reinventar-se per mantenir la competitivitat en un entorn cada vegada més exigent i canviant.
fmwripollet.cat
