IniciActualitatRipollet redescobreix els seus espais verds amb Quedem al parc?

Ripollet redescobreix els seus espais verds amb Quedem al parc?

Aquest dilluns, 20 d’abril, la Sala d’Actes del Centre Cultural de Ripollet ha estat l’escenari de la presentació de Quedem al parc?, una nova proposta divulgativa impulsada per Eloi Isern Puig i l’Associació Ripollet Natura. L’acte ha aplegat veïns, entitats i persones interessades en la natura urbana, en una trobada que ha posat en relleu el valor —sovint invisibilitzat— del patrimoni verd del municipi.

Nascut a Ripollet l’any 1965, Isern és llicenciat en Ciències Biològiques i ha dedicat bona part de la seva trajectòria a observar, estudiar i divulgar l’entorn natural més immediat. Amb una mirada rigorosa però accessible, ha convertit el seu propi poble en un espai d’exploració, demostrant que la biodiversitat no és exclusiva dels grans paratges naturals, sinó que també habita els racons quotidians de les ciutats.

Des de l’Associació Ripollet Natura, Isern i la resta de membres desenvolupen des de fa anys una tasca sostinguda de sensibilització ambiental. L’entitat impulsa activitats educatives, col·labora en publicacions i genera continguts que contribueixen a apropar la natura a la ciutadania i a fomentar una cultura ecològica arrelada al territori.

Quedem al parc? és el resultat d’aquest compromís. El llibre convida a redescobrir els parcs i espais verds de Ripollet amb una nova mirada: més curiosa, més conscient i més respectuosa. A través d’un estil proper i didàctic, l’obra posa en valor la riquesa natural que sovint passa desapercebuda i reivindica els espais verds com a escenaris de vida, convivència i aprenentatge.

Amb aquesta publicació, l’Associació Ripollet Natura referma la seva voluntat de continuar treballant per una ciutat més verda, més habitable i més connectada amb el seu entorn, on la natura deixi de ser un element perifèric per esdevenir part essencial de la vida quotidiana.

Eloi Isern en un moment de la presentació d’aquest dilluns

A la primera pàgina…

El pròleg de Quedem al parc? escrit per Jordi Fortuny, arquitecte a l’ajuntament de Ripollet durant unes quantes dècades, ens proposa una mirada profunda i afectiva sobre el contingut del llibre de l’Eloi Isern i que ens parla dels parcs urbans de Ripollet, allunyant-se d’una visió merament funcional o urbanística. El text converteix aquests espais en autèntics escenaris de vida, memòria i transformació.

D’entrada, destaca la singularitat del llibre d’Eloi Isern, que aborda els parcs des d’una perspectiva poc habitual: la de la ciutadania. Aquesta mirada quotidiana, viscuda i emocional, permet entendre els parcs no només com a elements del paisatge urbà, sinó com a espais carregats de significat. Les preguntes que planteja —des de quan existeixen fins per què són com són— apunten a una voluntat de coneixement que va més enllà de la simple observació.

El text subratlla també la dimensió ecològica dels parcs, definint-los com a refugis de biodiversitat. No són només “pulmons verds” que purifiquen l’aire, sinó ecosistemes vius que acullen una gran varietat d’espècies. Aquesta idea reforça la importància dels parcs dins l’equilibri ambiental de la ciutat i en la consciència ecològica col·lectiva.

Tanmateix, és en la dimensió humana on el fragment guanya més força. Els parcs apareixen com a espais de vivències compartides: llocs on es juga de petits, on neixen relacions, on es construeixen records i, finalment, on es contempla el pas del temps. Aquesta visió converteix els parcs en dipòsits de memòria individual i col·lectiva, íntimament lligats al cicle vital de les persones.

Finalment, Fortuny reflexiona sobre el caràcter canviant dels parcs. A diferència dels edificis o els carrers, els parcs estan formats per éssers vius que creixen, es transformen i moren. Aquesta mutabilitat constant els dota d’una bellesa especial i d’una capacitat de fascinació que es renova amb cada mirada. Els parcs, així, esdevenen espais dinàmics, sempre diferents, sempre vius.

En conjunt, Fortuny, com també l’Eloi Isern, ens conviden a reconsiderar la relació amb els espais verds urbans: no com a simples infraestructures, sinó com a llocs essencials per a la vida, la memòria i la identitat col·lectiva.

fmwripollet.cat

Articles populars