IniciPòdcastEl BufallaunesEl Swing (El Bufallaunes)

El Swing (El Bufallaunes)

A ‘El Bufallaunes‘ d’aquesta setmana presentem aquest estil musical tan espectacular.

La música de swing, també coneguda com a swing jazz o simplement swing, és un estil de jazz que es va originar als Estats Units a finals dels anys 1920 i que es va convertir en un dels gèneres musicals més populars i reeixits del país durant la dècada del 1930.

El swing utilitza els instruments habituals del jazz: una secció rítmica formada per piano, contrabaix i bateria; instruments de metall com les trompetes i els trombons; instruments de vent com els saxòfons i els clarinets; i, ocasionalment, instruments de corda com el violí o la guitarra. Aquest estil es caracteritza per tempos mitjans i ràpids, l’ús generalitzat de riffs melòdics i una major llibertat per a la bateria, que fins aleshores havia tingut un paper més limitat.

La formació característica del swing va ser la big band, on es va anar incrementant la importància del solista dins l’orquestra. Destaquen com a referents d’aquest estil músics com Fletcher Henderson, Benny Goodman, Duke Ellington i Count Basie.

Elements innovadors del swing

El swing és un estil de jazz essencialment orquestral, amb una clara influència de la música europea. Va aportar al jazz diverses innovacions conceptuals importants, com ara l‘ampliació del nombre de membres a les formacions, mitjançant la duplicació d’instruments dins la mateixa secció.

Una altra característica destacada és que la bateria esdevé l’únic instrument amb una funció exclusivament rítmica, la qual cosa li confereix un paper clau com a motor de tot el conjunt. A més, es revaloren els temes melòdics, que passen a tenir una estructura més fixa, amb una relació mecànicament regular entre les parts de cada peça. També es fa un ús intensiu del riff, una frase rítmica curta repetida insistentment, que actua com a recurs.

Finalment, elswing també contribueix a la consolidació de l’ús dels registres alts dels instruments, sovint per sobre dels mitjans i greus. Aquest fet modifica el resultat sonor del conjunt, que s’allunya dels timbres més opacs i guanya en brillantor i definició.

fmwripollet.cat

Article anterior
Article següent

Articles populars