Prop de mig segle d’un festival que continua preguntant-se què és el jazz
La ciutat de Terrassa, cocapital de la comarca, ja torna a respirar jazz. Ha començat la 45a edició del Festival Jazz Terrassa, una cita consolidada que fins al 27 de març desplegarà prop de 60 activitats amb més de 200 músics repartits en 23 espais. Tot i que el centre neuràlgic continua sent la històrica Nova Jazz Cava, el festival també s’escampa per altres municipis de la comarca com Matadepera, Vacarisses o Viladecavalls, reafirmant el seu paper com una de les grans cites jazzístiques del sud d’Europa.
A la presentació oficial es va celebrar a finals de febrer a la terrassa de l’hotel Petit Luxe, en un ambient distès però expectant davant l’inici d’un programa dens i plural. Durant l’acte també es va fer l’anunci del premi Jazzterrasman 2026, que enguany recau en el músic terrassenc Guim Balasch, reconeixement que premia una trajectòria vinculada al desenvolupament del jazz a la ciutat.
La pregunta eterna: què és el jazz?
El lema d’aquesta edició és una pregunta tan simple com inabastable: “What is jazz?”. Una provocació intel·lectual que remet a dècades de debat estètic i filosòfic dins del gènere.
Durant la presentació, la coordinadora del festival, Susanna Carmona, ho va resumir amb una resposta tan directa com reveladora: “Ningú té ni idea del que és”. La frase, lluny de ser un gest de resignació, reivindica la naturalesa oberta i en constant transformació d’aquesta música.
Qui sí que s’hi va aventurar amb una definició va ser Enric Alegre, director de la Fredi’s Jazz Band de Matadepera i formació resident a la Nova Jazz Cava. Parlant de la proposta del seu conjunt juvenil —que actuarà al tradicional Pícnic Jazz—, Alegre va formular una descripció que podria servir per a tot el gènere: “És una música molt orgànica, que surt de l’estómac i del fetge i arriba al cor; no al cap, perquè no es pot pensar.”
Un festival que defineix una ciutat
El festival arriba a 45 edicions, una xifra que confirma el seu pes històric. Per a Maria Miralda, presidenta d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals, entitat sota la qual s’articula el Club de Jazz Terrassa, la continuïtat del projecte només s’explica gràcies a una extensa xarxa de complicitats: socis, institucions i patrocinadors públics i privats.
Per a la coordinadosa Susanna Carmona, el festival continua fidel a una idea central: celebrar una música viva, lliure i actual, capaç de combinar tradició i experimentació mentre crea comunitat i ofereix espais al talent emergent.
Estrelles internacionals i escena local
El cartell d’enguany confirma l’ambició del certamen. Entre els noms més destacats hi figuren Carles Benavent, Dave Holland, Dave Douglas, Felix Pastorius, Jon Irabagon, Toronzo Cannon, Francesca Tandoi o Ches Smith, en un programa que abraça des del swing clàssic fins a les avantguardes contemporànies.
L’obertura del festival ha anat a càrrec del trompetista terrassenc Oriol Vallès, que comparteix lideratge amb la saxofonista Irene Reig en un quintet concebut per inaugurar la cita amb una proposta que, segons Vallès, ha estat “una nit molt xula”.
Entre tradició i llibertat
El Festival Jazz Terrassa continua reivindicant un jazz sense fronteres. En el seu programa conviuen el swing més ortodox amb projectes d’avantguarda, demostrant que la pregunta del lema —què és el jazz— no té una única resposta.
Potser, com suggeria amb ironia el mateix Guim Balasch, el swing ja estava en el ritme de les llançadores de la Terrassa tèxtil. O potser el jazz és simplement allò que passa quan una ciutat decideix escoltar-se a si mateixa durant quaranta-cinc anys seguits.
fmwripollet.cat
