A causa de la previsió de pluja, l’organització ha decidit canviar la ubicació de l’activitat del tió, que finalment se celebrarà aquest mateix diumenge 21 de desembre, però al pati de l’escola Anselm Clavé, en lloc de la rambla, com estava previst inicialment.
Tot i aquest canvi, l’activitat es manté amb normalitat i amb la mateixa il·lusió. L’organització anima a tothom a participar-hi i assegura que us espera amb moltes ganes, en una jornada pensada per gaudir en família.
Així ho ha fet públic l’Esplai l’Estel, entitat que organitza l’esdeveniment tradicional i festiu.
Una tradició singular
La tradició d’un tronc que menja, beu i, per Nadal, caga torrons no deixa de sorprendre les persones que són de fora de Catalunya.
Donar cops de bastó al tió i que aquest ens regali dolços i xocolatines és un record d’infantesa molt present. Ara que som a les festes de Nadal, arriba el moment perquè els més menuts de la casa facin cagar el tió que han alimentat durant dies. Però, d’on ve aquest costum?
Es tracta d’una tradició pròpia de Catalunya, compartida amb alguns pobles de l’Aragó, que sorprèn força a qui no la coneix. Un tros de fusta que menja, beu i caga torrons, neules, xocolata i joguines.
Els experts apunten que és un costum molt antic, amb possibles orígens precristians. Picar el tió podria venir d’antics rituals del solstici d’hivern per despertar la natura. A més, els troncs servien per fer foc a la llar, centre de les celebracions i del culte als avantpassats.
Amb el pas del temps i l’arribada del cristianisme, la tradició evoluciona i el tió es converteix en una festa infantil del dia de Nadal. Fins fa relativament poc, el tió encara es cremava i la cendra es llançava al camp.
Del parenostre a remullar el bastó
Antigament, el més vell de la casa presidia la cerimònia i fins i tot beneïa el tió amb vi. Els infants anaven a resar un parenostre abans de fer-lo cagar.
Amb la laïcitat, el costum canvia i avui dia els nens remullen el bastó, l’escalfen o adapten el ritual. Les cançons varien segons el lloc i la família.
De tradició rural a massiva
El tió també és conegut com a soca, xoca o tronca. Té arrels rurals, on sovint era l’únic element que portava regals.
Amb la democràcia, l’escola impulsa la difusió de les tradicions populars i el tió es popularitza i s’humanitza: se li posa cara, potes i barretina.
El que abans era un acte íntim i familiar s’ha convertit també en una celebració pública, amb tions populars. Però, malgrat els segles, la màgia es manté intacta: aixecar la manta i convertir el tió en el tros de fusta més estimat de Nadal.
fmwripollet.cat
