Dir.: Fernando Trullols. Catalunya, 2026.
El Balandrau és una muntanya de 2585 metres, situada entre les valls de Ribes i de Camprodon i on el 30 de desembre de l’any 2000 es va viure la pitjor tragèdia que ha conegut el Pirineu català. Aquell dia, el torb, un vent traïdor que apareix de sobte, fent baixar les temperatures ràpidament i provocant allaus amb ventades de més de 150 km/hora, va sorprendre un grapat d’excursionistes i esquiadors, provocant 10 víctimes mortals, una de les quals no va ser trobada fins que va arribar el desgel a la primavera següent.
Aquesta tragèdia ja va ser explicada en un documental de TV3, de Guille Cascante, estrenat el maig del 2021, i fet a partir de les vivències d’un supervivent (Josep Maria Vila) i de membres dels equips de rescat que es van mobilitzar llavors. El documental, que està disponible a 3Cat, va guanyar el Premi Gaudí en la seva categoria.
Ara el cineasta Fernando Trullols debuta en el llargmetratge, després d’una intensa carrera treballant en curts i en episodis per a la TV, explicant la mateixa història, però amb actors professionals, com un relat de ficció, en una producció de gran factura tècnica, ja que no crec que hagi estat precisament un rodatge fàcil, atès allò que vol explicar i les dificultats que deu haver implicat rodar amb neu i recrear una catàstrofe d’aquesta envergadura. A més, el film exposa, amb una gran precisió i emoció, tot el neguit que van viure les víctimes, els seus familiars i tots aquells que van participar en el rescat. De fet, constitueix un homenatge a tots ells.
Un gran film que no té res a envejar a les grans produccions nord-americanes que ens expliquen catàstrofes de tota mena. Però aquesta té l’afegit de què va ser un fet real que va colpir la societat catalana d’aquella època i que ben segur colpirà als espectadors que ara vegin la tragèdia als cinemes.
El film està interpretat per Marc Martínez, Álvaro Cervantes, Francesc Garrido, Àgata Roca, Bruna Cusí i Anna Moliner, entre molts d’altres. I estic segura que l’any vinent el veurem en totes les travesses dels premis Gaudí i Goya.
Joana Raja/Crítica de cinema
