Amb motiu dels 90 anys de l’alçament feixista de juliol de 1936, la Revista Digital de Ripollet entrevista Ramon Martos, doctor en Història i autor de diversos treballs sobre la història local, per aprofundir en com es van viure a Ripollet els primers dies de la Guerra Civil i els esdeveniments que es van produir posteriorment.
Martos explica que una part important de la seva recerca es va basar en la història oral. En el treball que va fer amb Toni Ollé va poder entrevistar persones que havien viscut directament aquell període i que pertanyien a diferents àmbits polítics i socials: membres de diversos partits, dels comitès revolucionaris, del PSUC, d’Esquerra Republicana i de la UGT, i també el secretari de l’Ajuntament. El fet que aquestes persones encara fossin vives quan es van fer les entrevistes va permetre conservar els seus testimonis directes sobre els fets.
Al mateix temps, Martos defensa que la història oral s’ha d’utilitzar amb prudència. Els testimonis poden oferir versions diferents d’un mateix esdeveniment i, per això, considera necessari contrastar els relats entre si i, sempre que sigui possible, amb documents. Explica que, quan s’entrevista molta gent sobre un mateix fet, les diferents versions permeten comparar els testimonis i arribar a una interpretació més acurada.
Martos també parla de les crítiques que ha rebut per alguns dels seus treballs. Davant dels qui qüestionen les seves interpretacions, defensa que la feina d’un historiador ha d’estar fonamentada en dades i documents que permetin demostrar allò que afirma. Posa com a exemple una fotografia de Massacs, que havia estat alcalde de Ripollet i havia estat a la División Azul. Segons Martos, la fotografia es va publicar per documentar la seva presència al front rus, i no pas per ridiculitzar-lo.
La importància de la microhistòria
Es va convocar un comitè i es va formar una columna d’unes cent persones procedents de Ripollet, Cerdanyola i possiblement Montcada. Aquest grup es va dirigir al quarter de Sant Andreu del Palomar, que va ser ocupat, i va aconseguir armes que posteriorment van arribar a Ripollet i Cerdanyola
Un dels conceptes que Martos reivindica durant l’entrevista és el de microhistòria. Considera que els grans esdeveniments històrics poden semblar llunyans quan s’expliquen des d’una perspectiva general, però que adquireixen una dimensió molt més propera quan s’estudia com es van concretar en un municipi determinat.
Per això considera important analitzar què va passar a Ripollet durant els dies de juliol de 1936. Els grans moviments polítics i militars tenien una manifestació concreta a cada poble, i Ripollet no en va ser una excepció.
Les primeres notícies sobre l’alçament van arribar a Ripollet a través de Casimir Carbó, secretari de l’Ajuntament, que mantenia contactes amb la Generalitat. Carbó va informar l’alcalde Ros que hi havia un moviment de tropes que podia tenir conseqüències. Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament va prendre diverses mesures per mantenir-se informat i garantir la vigilància: es va establir una cobertura de 24 hores amb serenos i Mossos d’Esquadra i es va utilitzar una ràdio per seguir els esdeveniments.
Paral·lelament, la CNT-FAI va actuar ràpidament. El 19 de juliol es va convocar un comitè i es va formar una columna d’unes cent persones procedents de Ripollet, Cerdanyola i possiblement Montcada. Aquest grup es va dirigir al quarter de Sant Andreu del Palomar, que va ser ocupat, i va aconseguir armes que posteriorment van arribar a Ripollet i Cerdanyola.
L’augment de la tensió
A partir del 19 i 20 de juliol, la situació es va anar radicalitzant. Segons Martos, la nit del 20 de juliol es va produir una explosió al Centre Parroquial, on es reunia la Joventut Catòlica.
Durant aquells dies també es van començar a produir registres i actuacions contra persones considerades de dretes o sospitoses de simpatitzar amb aquest sector. Martos explica que l’Ajuntament va deixar de tenir el control polític de la situació i que aquest va passar al Comitè Revolucionari.
El convent de les monges va ser ocupat i es va convertir en la seu del Comitè Revolucionari. També es va produir la crema de l’església parroquial. Segons els testimonis recollits per Martos, alguns veïns van intervenir davant del temor que el foc pogués estendre’s a les cases del voltant, al carrer Isabel la Catòlica.
L’entrevista mostra així un context de por, tensió i descontrol, en què diferents grups actuaven al marge de les estructures administratives habituals.
La persecució i els assassinats
La situació, era de forta desorganització després d’anys d’opressió, mentre la Generalitat intentava mantenir el control de la situació
Un dels aspectes més durs que apareixen en el relat de Martos és la persecució de persones identificades amb la dreta i dels capellans.
L’Ajuntament de Ripollet va demanar als capellans que havien fugit que es presentessin a l’Ajuntament. La intenció era que, presentant-se davant les autoritats municipals, poguessin salvar la vida. Segons el relat que exposa Martos, aquesta previsió no es va complir: els capellans es van presentar al convent de les monges i posteriorment van ser traslladats a la carretera de Santiga, on van ser assassinats.
Martos descriu aquells moments com un període de descontrol i assassinats sense judici. També assenyala que els fets que es van produir a Ripollet tenien paral·lelismes amb altres municipis de la zona, amb atacs contra esglésies, detencions i persecucions de persones identificades amb la dreta.
Entre els casos que recorda hi ha el de Badia, que segons els testimonis recollits va ser localitzat i assassinat. També explica el cas d’Albino Ramos, que va ser empresonat i torturat perquè assumís accions que, segons el seu propi testimoni, no havia comès. Finalment, va ser condemnat a sis o set anys de presó.
Martos també destaca que tant els Mossos d’Esquadra com la Guàrdia Civil van actuar contra el cop d’estat i que aquest fet està documentat. En aquest context, considera que el que va passar a Ripollet forma part d’un procés que també es va produir en altres municipis.
Durant els dies posteriors a l’alçament es van establir controls a la carretera de Cerdanyola a Barcelona i es van instal·lar barricades per controlar qui entrava i qui sortia. La situació, segons Martos, era de forta desorganització després d’anys d’opressió, mentre la Generalitat intentava mantenir el control de la situació.
Ripollet durant la guerra
La proximitat de Ripollet amb Barcelona feia que el pas dels avions italians i alemanys fos una font de temor. Segons Martos, la gent sortia cap al camp i s’amagava entre les vinyes, pensant que els edificis podien ser més vulnerables als bombardejos
Després dels primers dies de juliol de 1936, Ripollet va quedar pendent de l’evolució de la guerra i del que passava al front. El conflicte es va allargar fins a l’arribada de les tropes franquistes el 26 de gener de 1939.
Pel que fa als bombardejos, Martos explica que els avions passaven per sobre de Ripollet i que hi havia el dubte sobre l’existència d’un refugi antiaeri a la zona de Cala Rita. En aquest cas, però, remarca que no té constància documental de l’existència d’aquest refugi.
El que sí que recorda i té constatat és que els habitants de Ripollet buscaven refugi a les vinyes quan passaven els avions. La seva família, concretament, s’amagava en una zona que aleshores era un descampat amb vinyes, a l’espai que correspon a l’actual Rambla Sant Jordi. Posteriorment, també van optar per refugiar-se sota el llit de casa.
La proximitat de Ripollet amb Barcelona feia que el pas dels avions italians i alemanys fos una font de temor. Segons Martos, la gent sortia cap al camp i s’amagava entre les vinyes, pensant que els edificis podien ser més vulnerables als bombardejos.
L’arribada de les tropes franquistes
El 26 de gener de 1939 les tropes franquistes van entrar a Ripollet. Martos recorda que algunes persones van sortir a rebre-les, mentre que la seva família va decidir quedar-se tancada a casa i observar el pas de les tropes.
Amb l’entrada dels feixistes també es va produir el saqueig d’un magatzem de subministraments situat a la zona on actualment hi ha el CAP. Martos explica que el seu oncle avi, Demetri Calpena, que era carlista i havia estat amagat perquè el volien matar, va aparèixer i va animar la gent a anar al magatzem i agafar els productes que hi havia.
El final de la guerra no va significar, segons els testimonis familiars que explica Martos, el final immediat de la por. Recorda també el cas del seu avi, Ramon Calpena, que va ser amenaçat de mort perquè revelés on es trobava el seu germà, que havia estat amagat. El seu avi va negar saber on era i va afirmar que, encara que ho sabés, no ho revelaria perquè era el seu germà.
La supervivència i l’estraperlo
La microhistòria apareix així com una manera d’entendre com els grans esdeveniments de la història es van concretar en la vida quotidiana dels habitants de Ripollet
L’entrevista també permet conèixer aspectes de la vida quotidiana durant la guerra. Martos explica que una família procedent de Barcelona es va instal·lar temporalment a Ripollet perquè a Barcelona hi havia bombardejos. Vivien en una part del pati de casa seva.
En aquell context de manca de productes, la seva àvia es dedicava a l’estraperlo d’oli i aliments. Viatjava fins a Aragó i portava cap a Ripollet productes que no hi havia o que escassejaven.
La seva mare i les seves tietes, que aleshores eren nenes, també participaven en aquesta activitat. Esperaven prop de la via del tren a Cerdanyola que els paquets fossin llançats des dels vagons quan el tren reduïa la velocitat, i després els portaven cap a Ripollet.
Martos recorda també altres persones del municipi que participaven en aquest tipus d’activitats, com Maria Guàrdia i altres persones que transportaven oli i menjar.
En conjunt, l’entrevista de Ramon Martos presenta els anys de la Guerra Civil a Ripollet des d’una perspectiva centrada en els testimonis, els documents i els fets viscuts al municipi. La seva aproximació posa l’accent en la necessitat de contrastar els relats i en el valor de conservar la memòria de les persones que van viure aquell període. La microhistòria apareix així com una manera d’entendre com els grans esdeveniments de la història es van concretar en la vida quotidiana dels habitants de Ripollet.
Àudio:
