Aquestes dues imatges només estan separades per 25 metres de carrer. Concretament, la primera correspon al carrer Josep de Viure i la segona a la cantonada del carrer Doctor Bergós amb Josep de Viure. Les fotografies han estat captades a la mateixa hora i amb la mateixa càmera.
La diferència entre una i altra no és la distància. La diferència és l’actitud. Després exigim drets i reclamem solucions quan, sovint, no som capaços de complir amb allò que ens correspon: fer les coses bé.
Aquesta manca de responsabilitat no beneficia ningú. Incomplir les obligacions ciutadanes simplement perquè no s’està d’acord amb una ordenança no ens fa més lliures ni més intel·ligents; ben al contrari, evidencia davant dels veïns i veïnes quin és el nostre nivell de responsabilitat i de civisme: ben poc. Cap.
La convivència només és possible quan cadascú assumeix la part que li correspon. Es pot estar d’acord o no amb el sistema de recollida de residus. És legítim discrepar del model porta a porta o de qualsevol altre sistema. Però el que no és creïble és justificar que deixar les bosses d’escombraries al costat dels contenidors sigui un «acte de protesta«. Això no és una protesta; és una manca de respecte envers els veïns, els treballadors del servei de neteja i el conjunt del municipi.
Si algú vol protestar, que ho faci. Que agafi la bossa, que es faci una pancarta i que vagi davant de l’Ajuntament a expressar el seu desacord. La setmana següent, que n’hi porti dues de bosses. I l’altra, tres. Quan les bosses comencin a ser de residus orgànics, potser aleshores els polítics començaran a escoltar. Però convertir els carrers en un abocador improvisat no és cap reivindicació; és una falta de civisme.
No podem anar fent trampes per la vida i, al mateix temps, pretendre convèncer els altres amb excuses que no se sostenen. Malauradament, sembla que en la societat actual la trampa s’ha convertit en un esport massa habitual. Però la convivència no es construeix sobre la picaresca ni sobre la deixadesa, sinó sobre el respecte mutu i el compliment de les responsabilitats compartides.
Perquè abans de reclamar els nostres drets, convé recordar que aquests només es poden sostenir quan també assumim els nostres deures. I la neteja dels carrers és responsabilitat de tots.
Ho deien les nostres àvies: “No és més net qui més neteja. És més net qui menys embruta”. Així de fàcil.
