Nit Jove: resistir entre permisos i restriccions
La queixa de Nit Jove no és només la protesta puntual d’una entitat juvenil que intenta organitzar concerts o activitats nocturnes. És el reflex d’un problema molt més profund: l’excés de burocràcia i de control administratiu que, des de fa anys, està ofegant la vida associativa i cultural dels municipis.
La Nit d’Acústic!, ha estat protagonista aquest 15 de maig amb una entrada popular de quatre euros i amb la voluntat clara de mantenir viu un espai de trobada, música i convivència. Però darrere d’aquesta notícia també hi ha una advertència important: cada vegada costa més organitzar activitats culturals sense topar amb una administració obsessionada amb permisos, protocols, limitacions i controls.
La paradoxa és evident. Les institucions omplen discursos parlant de joventut, cohesió social i dinamització cultural, però sovint són les mateixes administracions les que dificulten que aquestes iniciatives tirin endavant. Les entitats no demanen privilegis. Demanen poder treballar sense sentir-se constantment sota sospita.
En molts municipis, organitzar un acte cultural nocturn s’ha convertit en una cursa d’obstacles. Formularis, assegurances, autoritzacions, restriccions horàries, requisits tècnics, informes, controls de soroll, plans de seguretat i una llarga llista de tràmits que consumeixen temps, energia i recursos. Moltes vegades, més que ajudar, l’administració sembla actuar des de la desconfiança permanent cap a les entitats.
I això té conseqüències. Quan es posa tantes dificultats a la cultura popular i juvenil, el que s’acaba debilitant és el teixit social. Les entitats petites no tenen estructures professionals ni assessories jurídiques. Funcionen gràcies al voluntariat, a la il·lusió i al compromís de persones que dediquen hores de la seva vida a construir activitats per al poble. Si cada iniciativa acaba convertida en un laberint burocràtic, el missatge que es transmet és clar: és millor no fer res.
La Nit d’Acústic!, defensa una idea molt senzilla, però molt necessària: la nit també és cultura. I tenen tota la raó. Durant massa temps, una part de les administracions només ha entès la nit des del problema, el control o la prohibició. Però la nit també pot ser convivència, creativitat, música, socialització i comunitat. Quan les alternatives culturals desapareixen, l’espai públic queda buit o en mans d’un model d’oci molt més comercial i menys arrelat al territori.
És especialment preocupant que moltes administracions confonguin garantir la seguretat amb controlar-ho absolutament tot. Evidentment que qualsevol activitat pública ha de complir unes normes bàsiques. Ningú discuteix això. Però una cosa és garantir la seguretat i una altra és convertir qualsevol iniciativa ciutadana en un expedient infinit on sembla que la prioritat sigui evitar riscos polítics abans que facilitar la vida cultural.
Les societats més vives no són les que tenen més normes, sinó les que tenen més confiança en la seva gent. Quan una administració acompanya, facilita i escolta les entitats, el resultat acostuma a ser positiu. Si només es fiscalitza i es posen traves, el que acaba generant és desànim i desmobilització.
Per això iniciatives com la de Nit Jove mereixen suport. Perquè, malgrat les dificultats, continuen apostant per crear espais oberts, accessibles i comunitaris. I perquè recorden una cosa fonamental: la cultura no neix als despatxos ni als reglaments. Neix de la gent que té ganes d’organitzar, compartir i construir vida col·lectiva.
Si volem pobles amb identitat, amb jovent implicat i amb espais de convivència reals, cal deixar de veure les entitats com un problema administratiu. Potser ha arribat el moment que les institucions entenguin que governar no és només controlar, sinó també facilitar que la societat civil pugui respirar.
Jordi Allepuz Puigtió
fmwripollet.cat
