L’associació Sonreir es Vivir, dedicada al suport de famílies amb infants i joves amb discapacitat, passa per moments d’incertesa després de veure’s obligada a deixar el local que ha ocupat durant els darrers anys al carrer Isabel la Catòlica. L’entitat reclama a l’Ajuntament un espai estable i adaptat a les necessitats dels seus usuaris, i adverteix que el projecte podria desaparèixer si no troben una solució.
La presidenta de l’associació, Carmen Albalate, explica que Sonreir es Vivir treballa principalment amb cuidadors i famílies de persones amb discapacitat, oferint activitats terapèutiques, espais de suport mutu i iniciatives familiars. Entre les activitats que organitzen hi ha teràpies de grup, massatges, equinoteràpia, manualitats i trobades familiars, així com celebracions i tallers pensats perquè pares, mares i fills comparteixin experiències.
“Quan ens reunim entre nosaltres ens sentim còmodes, perquè moltes vegades aquestes famílies se senten rebutjades o incompreses”, explica Carmen. Segons relata, els infants amb discapacitat necessiten entorns estables i coneguts, fet que dificulta compartir espais amb altres entitats. “Són nens de costums. Entren al local i reconeixen les joguines, els espais i la decoració. Això els dona tranquil·litat”, assegura.
L’entitat agrupa actualment 26 famílies, tot i que al llarg dels anys n’han passat entre 70 i 80. Moltes de les activitats es fan amb la participació directa dels infants, especialment a les tardes, quan surten dels centres educatius o assistencials i acudeixen a l’associació amb les seves famílies.
Carmen defensa que la tasca que fan complementa serveis que l’administració no arriba a cobrir. “L’Ajuntament no pot arribar a tot arreu, i per això existeixen les associacions. Però si nosaltres ajudem el municipi, també necessitem que el municipi ens ajudi”, afirma.
Després d’una dècada utilitzant el mateix local, la propietària de l’espai els ha comunicat que el necessita per a ús personal. Tot i que l’Ajuntament els ha ofert un espai temporal per guardar el material acumulat durant aquests anys, l’associació lamenta que no se’ls hagi garantit un nou local on continuar desenvolupant les activitats.
Segons expliquen, el consistori els ha plantejat l’opció de compartir espais municipals amb altres entitats, una alternativa que consideren insuficient. “No és que vulguem ser més que ningú ni tenir privilegis. És que les necessitats dels nostres fills són diferents”, defensa Carmen.
L’associació també denuncia manca de visibilitat institucional. Asseguren que, malgrat que moltes famílies han preguntat a serveis municipals sobre recursos i suport per a cuidadors, sovint no se’ls ha informat de l’existència de Sonreir es Vivir.
Ara, l’entitat vol traslladar la seva situació a la Plataforma d’Entitats del municipi i buscar el suport de la resta del teixit associatiu. Carmen confia que aquesta xarxa els ajudi a fer pressió perquè el consistori trobi una solució definitiva.
“Em faria molta pena que aquest projecte acabés desapareixent”, admet. “Fa deu anys que lluitem per donar un espai segur i tranquil a aquestes famílies. Sense un local adequat serà molt difícil continuar.”
El micròfons de la Revista Digital de Ripollet van enregistrar la conversa amb la Carmen Albalate. Us oferim l’entrevista íntegra.
fmwripollet.cat
