Els Telenotícies de TV3 dedicaven aquest divendres una peça informativa a la situació del sistema de recollida de residus a Ripollet i al debat sobre la seva possible retirada. L’informatiu mostrava imatges de bosses acumulades als carrers i explicava les dificultats del model de recollida porta a porta, implantat al municipi fa quatre anys. Però darrere d’aquest relat hi ha una pregunta que cal fer-se amb honestedat: el problema és realment el sistema o és el comportament d’una part dels veïns?
El reportatge posava el focus en les bosses amb residus barrejats, en els envasos que contenen deixalles que no hi corresponen o en les bosses abandonades al costat dels contenidors intel·ligents. Escenes que, sens dubte, generen frustració i que contribueixen a alimentar la percepció que el model no funciona. Tanmateix, aquestes imatges no demostren que el porta a porta sigui un fracàs; el que evidencien és una realitat molt més simple: quan una part de la ciutadania decideix no complir les normes, qualsevol sistema acaba fallant.
El porta a porta és, arreu d’Europa, un dels models més eficients per augmentar la recollida selectiva. I el cas de Ripollet no és cap excepció. Les mateixes dades municipals recordades a la peça dels l’informatius indiquen que, des de la implantació del sistema l’any 2022, la taxa de reciclatge ha augmentat uns 20 punts. En política pública, un increment d’aquesta magnitud no és menor: és la prova que el model, quan es fa servir correctament, funciona.
Davant d’aquest escenari, el govern municipal considera que la situació és “insostenible” i ha anunciat la voluntat de substituir el sistema per contenidors intel·ligents. És una decisió comprensible des del punt de vista polític, especialment en un municipi com Ripollet. Però també és legítim preguntar-se si retirar el porta a porta no equival, en el fons, a rendir-se davant l’incivisme per interessos electoralistes. I aquí s’hi apunten totes les formacions politiques del consistòri.
Perquè el debat de fons no és només tècnic. És també cultural i col·lectiu. Si una part dels veïns deixa bosses fora de lloc o barreja residus, el problema no desapareixerà simplement canviant el sistema. Els contenidors intel·ligents també poden acabar envoltats de deixalles si no hi ha responsabilitat individual, pedagogia i, quan calgui, sancions.
La gestió dels residus és una de les grans qüestions ambientals del nostre temps. Europa camina cap a objectius cada vegada més exigents de reciclatge i reducció de residus, i els municipis són una peça clau per assolir-los. En aquest context, abandonar un model que ha demostrat millorar les dades de recollida selectiva potser no és la millor notícia.
El que evidencien les dades i els resultats del porta a porta a Ripollet és que el sistema funciona millor que l’anterior. El que no funciona, en canvi, és l’actitud d’una minoria que decideix ignorar les normes de convivència.
I potser és aquí on s’hauria de situar el debat real: no tant en quin sistema fem servir, sinó quin compromís col·lectiu estem disposats a assumir per tenir un poble més net, més responsable i més sostenible. Els contenidors poden ser intel·ligents; el repte és que també ho siguem nosaltres.
Mala peça al teler.
Jordi Allepuz i Puigtió
fmwripollet.cat
