Aquest dissabte 7 de febrer, a partir de les a les 6 de la tarda, el CIP Molí d’en Rata acollirà una activitat única per celebrar els 100 anys de la mort d’Antoni Gaudí, un dels arquitectes més influents de la història.
Amb el títol “Barrets gaudinians”, l’espectacle i taller estarà a càrrec de la companyia Catàrtic i proposa als participants transformar-se i deixar volar la seva imaginació. Els assistents podran crear barrets únics, espectaculars i sorprenents inspirats en l’univers creatiu de Gaudí, prenent com a referents les xemeneies i la tècnica del trencadís.
L’activitat està pensada per a tots els públics i combina diversió amb creativitat, convertint el tradicional Carnestoltes en un homenatge original a l’arquitectura modernista.
Les places són limitades, i les reserves es poden fer a través del correu reserves.molidenrata@ripollet.cat o trucant al 935 946 057.
L’Arquitecte Gaudi
Aquest any, el Carnestoltes de Ripollet, s’inspira en la tècnica del trencadís i del món oníric de l’arquitecte nascut a Reus l’any 1852, va morir a l’Hospital de la Santa Creu a Barcelona el 10 de juny de 1926, amb setanta-quatre anys.
Al llarg de la seva vida, transmeté el seu saber artístic mitjançant xerrades, converses i discursos, on, a mesura que parlava, desgranava les seves idees i semblava gestar-ne de noves. El seu tarannà comunicatiu es reflectia també en la seva forma de treballar: a través de les seves obres arquitectòniques, aplegà un conjunt de col·laboradors que exercien diversos oficis: fusters, ebenistes, vitrallers, manyans, serrallers, escultors, paletes, operaris… i, com si fos un director d’orquestra, els feia cooperar en obres que restaren immortalitzades en la pedra.
Què ens fa pensar que Gaudí s’inspirava en la natura? Vegem-ne alguns exemples.
L’estructura del temple de la Sagrada Família, la seva gran obra,apropa la basílica al cel, essent l’església més alta del món. Aquesta estructura està basada en una maqueta estereostàtica que dissenyà Gaudí. La maqueta consistia en un plànol de la planta de l’església penjat de cap per avall, amb un joc de peces —uns saquets plens de perdigons— que, per efecte de la gravetat, reproduïen els arcs parabòlics de l’edifici. Un cop fotografiada i observada cap amunt, sorgí l’estructura original del temple, demostrant com la natura, les lleis de la física i la gravetat inspiraven aquesta obra universal.
A la Pedrera (Casa Milà), hi ha un sistema d’evacuació de fums que aprofita l’estructura de l’escala i culmina amb les exòtiques xemeneies del terrat. Tot l’edifici és un clar exemple de la inspiració gaudiniana en la natura.
Al Parc Güell, una galeria simula unes coves amb columnes —els viaductes— inspirades en estructures naturals. Aquestes columnes estan dissenyades per respectar la muntanya i integrar-se perfectament en la seva topografia.
El famós trencadís és una tècnica que reciclava materials rebutjats de fàbriques, trossejats per accidents, creant mosaics únics.
Gaudí ideà columnes a la plaça de la Naturalesa i a la Sala Hipòstila per recollir aigua en dipòsits que, quan s’omplien, s’evacuava a través de la boca del famós “Drac”, que en realitat representa una salamandra.
I així, milers d’exemples: l’estructura espiral del caragol, els arcs parabòlics i el pati interior de la Casa Batlló…
L’any 1980, el doctorand japonès Hiroya Tanaka (1952) va descobrir la forta influència de les formes naturals en les estructures gaudinianes mentre mesurava elements arquitectònics del Parc Güell per a la seva tesi doctoral.
És per això que, al llarg de més de quaranta anys, hi ha hagut una gran afinitat entre les filosofies tradicionals japoneses i l’estil arquitectònic de l’insigne arquitecte català Antoni Gaudí i Cornet
fmwripollet.cat
