Diverses entitats culturals i socials de Ripollet han unit esforços per impulsar una reflexió conjunta sobre el present i el futur dels seus arxius documentals. Entre les organitzacions implicades han elaborat un document amb propostes i peticions per avançar en el treball, la preservació i la projecció pública dels fons documentals associatius.
Aquest procés té el seu origen en unes jornades sobre arxius i recerca celebrades l’any 2024, en què es va obrir el debat sobre com es treballen els arxius de les entitats i quin ha de ser el seu futur. En aquell espai de reflexió ja va emergir la voluntat que, a llarg termini, els fons documentals puguin passar a formar part dels arxius històrics municipals, com a garantia de preservació i accés públic.
Després d’aquelles jornades, les trobades informals entre membres de les entitats van reforçar la consciència que hi ha una gran quantitat de feina pendent en els arxius personals i associatius. També va quedar clara la necessitat de fer visible aquest debat i compartir-lo amb un públic més ampli del municipi.
En aquest context s’emmarca la participació de Marta Marín Dòmine, investigadora i escriptora especialitzada en memòria, exili, herència i oblit. Marín va participar com a ponent a la xarrada d’aquest dimecres a la Sala d’Actes del Centre Cultural, titulada “Els arxius privats: reptes per a la preservació i divulgació de la memòria col·lectiva”. Entre la seva trajectòria destaca que és autora de l’obra Fugir, guardonada amb el Premi Sant Joan de literatura catalana 2023.
Tot i aclarir que no és arxivera de formació, Marín subratlla que ha treballat extensament amb arxius des de la creació artística i la recerca. Defensa que els arxius són espais fonamentals de la memòria col·lectiva, tot i que sovint romanen invisibilitzats. Assenyala que el segle XXI afronta nous reptes vinculats a la producció massiva d’arxius digitals.
Marín rebutja entendre la memòria com una religió i defensa que és fràgil, múltiple i inestable. En aquest sentit, afirma que no existeix una única memòria col·lectiva, sinó memòries diverses, sovint vinculades a la vida quotidiana i allunyades de la història oficial.
La investigadora remarca que treballar amb memòria i arxius exigeix honestedat, humilitat i capacitat d’interpretació, i alerta dels riscos de la nostàlgia i dels filtres ideològics. L’arxiu, apunta, pot entrar en tensió amb els relats oficials, i és precisament en aquesta fricció on rau el seu valor crític.
Finalment, a través d’exemples d’artistes com Ilya Kabakov i Christian Boltanski, Marín mostra com l’art contemporani ha explorat l’arxiu com una eina per visibilitzar vides anònimes i qüestionar qui decideix què és digne de ser conservat. L’arxiu es reivindica així com un espai clau per preservar la memòria, fer justícia simbòlica i obrir nous relats sobre el passat, també des de l’àmbit local.
La fmwripollet.cat va apropar el micròfon de la Revista Digital de Ripollet a la Marta Marín, per recollir la seva veu sobre un debat que va aplegar una cinquantena de persones, aquest dimecres, al Centre Cultural.
fmwripollet.cat
