Segons la dita, és l’home que té tants nassos com dies té l’any. Als infants se’ls diu que el poden veure l’últim dia de l’any, i surten a buscar algú amb molts nassos… sense adonar-se que només queda un sol dia a l’any en curs, així que qualsevol persona amb un nas ja és, en realitat, l’home dels nassos.
És una broma tradicional, molt estesa per Catalunya, que juga amb el llenguatge i amb la ingenuïtat infantil, semblant a altres figures burlesques del folklore. Una broma que s’explica o es recorda el 31 de desembre, sovint amb un to festiu i humorístic.
Origen i significat
L’origen exacte de l’home dels nassos no és documentat amb una data concreta, però s’emmarca clarament dins la tradició oral catalana i la pedagogia popular basada en l’enginy. És una broma lingüística que juga amb el doble sentit del temps (dies que queden de l’any) i amb la literalitat infantil.
La funció tradicional no era espantar, sinó estimular la imaginació i introduir els infants, d’una manera lúdica, a la idea que el llenguatge pot enganyar si s’interpreta de manera massa literal. En aquest sentit, és parent de les endevinalles i dels “paranys” verbals populars.
Variants populars
Tot i que la versió més coneguda és la del 31 de desembre, hi ha variants: En alguns llocs es deia que tenia tants nassos com dies té l’any nou, cosa que augmentava encara més la confusió. Hi ha versions on es descriu com un home estrany o misteriós, tot i que això és més una dramatització moderna. En algunes famílies, el joc consistia a assenyalar algú del carrer (un veí, el forner, un parent) i dir: “Mira, allà va!”, provocant la revelació final. A Mallorca i al País Valencià també es coneix la figura, amb expressions molt semblants, cosa que indica una difusió ampla dins l’àmbit catalanoparlant.
Representació en la cultura popular
Tradicionalment, no tenia una imatge fixa, perquè la gràcia era precisament que no existia físicament. Tot i això, en temps recents, algunes escoles, contes infantils i festes de Cap d’Any l’han representat com un personatge amb molts nassos, perdent una mica el joc original.
En literatura infantil contemporània apareix sovint com a excusa narrativa per parlar del pas del temps o del final de l’any i en algunes poblacions s’ha recuperat com a element folklòric dins activitats familiars de Sant Silvestre.
En essència, l’home dels nassos no és un personatge, sinó una idea: una broma intel·ligent que es transmet de generació en generació i que culmina amb el moment en què l’infant descobreix que sempre l’ha tingut davant.
fmwripollet.cat
