El mercat municipal de Ripollet continua perdent activitat i clientela. El pas del temps, la manca de relleu generacional i els canvis en els hàbits de consum estan foradant l’estructura d’uns equipaments que, durant dècades, han estat un pilar de la vida comercial i social del municipi.
En català, parar no només significa aturar-se, sinó també posar sobre la taula o un taulell el que és necessari per dur a terme una activitat artesanal, comercial o professional. Això és exactament el que fan, des de primera hora del matí, els paradistes que aixequen la persiana i ofereixen cada dia productes de proximitat, sovint etiquetats com a quilòmetre zero o de confiança. Una confiança que només s’aconsegueix després d’anys d’experiència i d’un coneixement profund del producte.
Aquesta garantia —productes d’obrador, aliments frescos i qualitat contrastada— és la que tradicionalment ha definit els mercats municipals. Però aquest model comercial es troba en un moment crític. Moltes parades de tota la vida tanquen perquè no hi ha qui en prengui el relleu, i els passadissos abans plens de queviures s’omplen ara d’espais buits cada cop més difícils d’ignorar.
Un gest necessari… però insuficient
Aquest dijous 13 de novembre es van lliurar cinc diplomes a persones que han completat un curs de manipulació d’aliments en àmbits com la peixateria, la carn, l’aviram o la xarcuteria. L’acte, organitzat pels ajuntaments amb el suport de la Diputació, és un pas simbòlic en favor dels mercats. Però cal reconèixer que aquests esforços no són suficients: cal que els nous professionals trobin contractació i que, algun dia, puguin encarregar-se de la titularitat d’una parada. Sense aquest pas, el futur dels mercats municipals continuarà sent incert.
Un altre relleu que falla: la clientela
La davallada no només es percep entre els venedors. La clientela jove no opta pels mercats municipals, ja sigui per falta de temps, per desconeixença del producte o per haver de fer cua i conversar amb el paradista, que és un luxe incompatible amb el ritme de vida actual. En canvi, els supermercats —que permeten una compra ràpida i setmanal— s’enduen la major part de la demanda.
Aquesta tendència de comprar sempre en el supermercat té conseqüències: l’excés d’envasos, plàstics i cartons generats per les grans superfícies que omplen cuines, contenidors i, massa sovint, els carrers.
Qualitat i proximitat: el valor que es perd
En un episodi recent del pòdcast de la fmwripollet.cat, Gent de Ripollet, el jove cuiner ripolletenc Albert Romero, que treballa per al grup de restauració dels germans Roca, reivindicava el valor del mercat. Amb trenta anys —i amb els mateixos hàbits que molts joves de la seva edat— Romero, defensa que al mercat es pot comprar bé i a bon preu de qualitat. I afegeix un criteri clar: “Si comprem una hamburguesa de vedella al súper i a l’etiqueta hi ha més de tres línies de descripció, alguna cosa no quadra”.
Ens hem permès fer un extracte del pòdcast amb l’Albert Romero i presentar-vos el fragment, on el cuiner ripolletenc parla de la necessitat de consumir i defensar els Mercats Municipals.
Els paradistes coincideixen en un punt d’esperança: quan els joves formen una família, molts comencen a venir al mercat per buscar productes de més qualitat per als seus fills.
Un futur en joc
Els mercats municipals podrien desaparèixer si no s’hi posa remei. Cal interès, suport institucional real i una voluntat col·lectiva per valorar la qualitat i la proximitat dels productes del Mercat.
A Ripollet, la realitat és contundent: si excloem les parades reconvertides en espais de lleure, conversa o només per seure, al mercat hi ha setze parades menys que abans. Un avís clar d’allò que pot estar per venir… O que ja està arribant.
fmwripollet.cat
