Espectacle de LA CUBANA. Dir.: Jordi Milán, a partir d’una obra de Rafael Anglada. Teatre Romea.
La Cubana ha tornat a donar en la diana; un rodolí fàcil per a una companyia que fa quaranta-cinc anys que sorprèn tot divertint al públic. En els darrers anys havien estat una mica apagats, amb espectacles com “Adeu, Arturo”, però ara tornen i per la porta gran.
Han agafat una obra escrita per l’actor Rafael Anglada i representada al teatre Romea el 1959, per oferir “un sincer homenatge al teatre d’aficionats de Catalunya” com s’escriu al programa de mà. Jordi Milán explica que era un dels textos més representats per les companyies de teatre amateur de Catalunya, i és fàcil creure-ho.
L’esperit del teatre d’aficionats està molt present: reunions de la Junta, problemes de repartiment, decorats barats, safareig intern, assajos eterns i una única representació com a culminació d’un gran esforç. Tot plegat és una autèntica entrega d’amor per l’art de Talia.
Però, com és habitual a La Cubana, no és només això: també és un homenatge al fet teatral, evocant figures com l’apuntador i fins i tot els fantasmes del teatre, com el de Margarida Xirgu al Romea.
A més, és un homenatge al teatre i als intèrprets del Paral·lel barceloní de la primera meitat del segle XX. Les escenes s’alternen amb números musicals dedicats a Alady, Escamilla, La Bella Dorita, Josep Santpere, Els Vienesos i molts altres. Els cuplets, cançons pujades de to i sarsueles catalanes com Cançó d’amor i de guerra són estupendes. Tampoc hi falten Els Pastorets, que obren brillantment l’espectacle i fan presagiar una gran vetllada.
També hi ha recordatoris del franquisme i de com el teatre català va patir durant la dictadura, amb la dificultat de fer teatre en català i la lectura d’un article polèmic de Néstor Luján. Ambientada el 1959, l’obra mostra l’autoritarisme del règim a través de la figura d’un actor que fa de militar.
Quan algú va a veure un espectacle de La Cubana, ja espera complicitat amb el públic. Aquí aquesta participació existeix, però molt disminuïda —tranquils, no us faran sortir a l’escenari, tot i que potser us tocarà un tros de mona de Pasqua.
El resultat és una peça acolorida, amb vestuari exuberant, telons dels germans Salvador, i dinou grans intèrprets que sembla que en siguin cinquanta. Entre veterans i nous membres, tots són magnífics. En fi, un gran i divertit espectacle.
L’espectacle s’està representant al Teatre Romea i, tot i que al web indiquin data final, hi seran diversos mesos.
No us el perdeu.
Joana Raja/Crítica Teatral
fmwripollet.cat
