El 6 de novembre es recupera la segona part de la sessió de Nits de Música dedicada a Jacques Demy, una sessió que es va ajornar el passat 27 de març per deixar pas la repetició del film EL 47. Aquestes sessions dedicades a la música del cinema estant presentades i dirigides per la Joana Raja, la nostra crítica cinematogràfica i en Lluís López.
El protagonista? Demy
Jacques Demy (1931-1990) és un cineasta francès totalment singular. La seva carrera inclou 12 llargmetratges, un telefilm i alguns curtmetratges. Va alternar tant el drama romàntic farcit de musicalitat, com el musical pròpiament dit, aquest últim en un vessant molt diferent de l’estil del musical nord-americà, tot i que amb algun títol, com a Les Demoiselles de Rochefort (1967) sí que s’acosta al model anglosaxó, mentre que tot el cinema musical de Demy es veu com una font d’inspiració de cineastes posteriors, com Damien Chazelle i la seva magnífica La La Land (2016).
Part notable de l’èxit de l’estil de Demy és la col·laboració amb el músic Michel Legrand. A més, Demy era el guionista dels films i coautor amb Legrand de les lletres de les cançons. Tots dos van causar sensació amb Les parapluies de Cherbourg (1964), títol revisat en la primera sessió dedicada a Jacques Demy feta el març passat, guanyador de la Palma d’Or a Canes i finalista a cinc Oscar.
En aquesta segona sessió podrem gaudir de dues col·laboracions més amb Legrand, la ja esmentada Les Demoiselles de Rochefort (amb Catherine Deneuve i la seva germana, la malaguanyada Françoise Dorléac, més els nord-americans Gene Kelly i George Chakiris), i la que seria el darrer film de Demy, Trois Places pour le 26 (1988), que al seu torn, va ser també un dels últims films del seu protagonista, Yves Montand, que s’interpreta a si mateix i que va morir el 1991. La sessió es completa amb Une Chambre en ville, (1982) on el músic Legrand va deixar pas a Michel Colombier, per explicar un drama passional, tot cantat, ambientat en mig de lluites obreres a la ciutat natal del cineasta, Nantes; i amb la seva particular versió del conte d’El Flautista de Hamelin (The Pied Piper, 1972) una producció britànica amb música i cançons de Donovan.
Jacques Demy va estar casat amb la cineasta Agnès Varda. Ell havia emmalaltit de la Sida, i Vardà va rodar Jacquot de Nantes el 1990, com homenatge al seu marit, explicant la infantesa i adolescència del cineasta entre 1939 i 1949, els anys de la seva formació cinèfila. Al final, apareixia el mateix Demy ja malalt, en unes escenes plenes de tendresa, que s’han inclòs en la sessió. El film es va estrenar el 1991, quan Jacques Demy ja havia mort.
Entre les dues sessions dedicades a Jacques Demy, s’hauran revisat 8 dels seus 12 llargmetratges que donen una visió clara i precisa del particular univers d’un cineasta únic i irrepetible.
fmwripollet.cat
