Aquest dilluns 13 d’octubre s’ha presentat el programa d’aquestes setenes jornades sota el títol “Fibres de memòria, L’impacte de la Uralita a Ripollet”
Óscar López, regidor de Memòria Històrica, acompanyat per l’artista Joan Salò, han presentat aquestes jornades amb la intenció de “posar llum sobre un dels episodis de la nostra història recent: les conseqüències humanes, socials i mediambientals de la indústria de l’amiant al nostre municipi i a la població veïna de Cerdanyola”. El programa inclou diverses activitats a partir del divendres 24 d’octubre, amb el documental “La fibra sensible” i una obra de l’artista Salvador Mañosa que denuncia els efectes de l’amiant.
Les jornades volen mirar enrere per entendre millor el present i construir un futur més just i conscient. “Parlar de la Uralita és parlar de vides marcades per l’asbestosi, de famílies afectades i de lluites que encara avui busquen reparació i reconeixement”, ha destacat López. El regidor ha explicat que aquesta edició, “amb un fort component humà i de justícia social”, neix arran de la demanda de suport d’Isabel Andrés Portí per impulsar el documental La fibra sensible, una obra que parteix de la mort del pare de la directora per explorar les conseqüències socials, polítiques i legals de l’ús de l’amiant.
Calendari d’activitats
Les jornades començaran el divendres 24 d’octubre amb la preestrena del documental, coproduït per Diagonal i Produccions des Far, amb el suport dels ajuntaments de Ripollet i Cerdanyola i del Col·lectiu Ronda. Després de la projecció hi haurà una taula rodona amb la participació de la directora, de familiars afectats i d’entitats veïnals, seguida d’una intervenció artística de Joan Saló i l’exposició d’una escultura de Salvador Mañosa. L’artista ripolletenc ha explicat que la seva proposta serà “un diàleg poètic amb l’obra del Salvador, jugant amb la ferida que simbolitza la seva escultura”, la que protagonitza el cartell de les jornades, l’escultura d’una dona que veu travessat el seu pit per un tros d’uralita.
Els actes continuaran el dissabte 25 amb una nova projecció del documental i un col·loqui entre els cineastes Isabel Andrés i Iván Zahínos, moderat per la periodista Montse Frisach. La trobada servirà per reflexionar sobre el paper del cinema com a eina de denúncia i de memòria. Les entrades per a les dues sessions estaran disponibles a partir del 14 d’octubre a la web del Teatre Auditori del Mercat Vell.
El diumenge 26 tindrà lloc un itinerari guiat per les antigues naus de la Uralita a Ripollet i Cerdanyola, a càrrec de Schola Activa i amb la participació de l’arquitecte Ricardo Calvera. El recorregut permetrà reviure in situ la petjada industrial i humana que la fàbrica va deixar al territori. Finalment, el 18 de novembre, l’Aula d’Extensió Universitària acollirà una conferència del geògraf i tècnic higienista Lluís Mallart, que oferirà una mirada científica sobre l’amiant i els seus efectes.
Des de l’Ajuntament s’ha volgut destacar el fet que, “aquestes jornades són possibles gràcies a la col·laboració de moltes persones i entitats, i totes les que mantenen viva la memòria col·lectiva”. Des de la regidoria s’ha convidat la ciutadania a participar-hi activament, “perquè només amb memòria podem construir un futur amb dignitat”, concloïa Óscar López.
Mañosa, l’artista
Salvador Mañosa va néixer l’any 1945 a la casa familiar de la carretera de Barcelona, a Cerdanyola. Des de ben jove es va formar en l’art de l’escultura i amb 15 anys es va iniciar com a aprenent al taller de l’escultor montcadenc Francesc Juventeny Boix. Alhora, estudiava a l’escola Massana de Barcelona.
Agafant el testimoni de la tradició escultòrica catalana postnoucentista, Mañosa modelava el fang amb gran coneixement de l’ofici, però també experimentava amb altres materials. El llegat que Mañosa deixa a Cerdanyola és ampli i reconeixible: el monument a Lluís Companys (la C de Cerdanyola), el monument a l’Eva i la Roser, el Nu dels jardins de ca n’Ortadó, el bust de Carles Buïgas, la placa commemorativa a Jaume Mimó i l’estàtua de la República a la plaça Sant Ramon. L’escultor va rebre el títol de cerdanyolenc de l’any el 2003.
Entre l’escultura pública que Mañosa va crear destaquen les peces de grans dimensions. La seva empremta és present a nombroses ciutats catalanes i espanyoles, així com al Brasil, Rússia, França, Japó, Alemanya, Anglaterra, o als Estats Units. Dins la seva obra privada destaquen els nus femenins tractats amb sensualitat i en diferents formats.
A banda de ser un dels artistes més representatius a Cerdanyola i Ripollet, Mañosa també es va implicar en la lluita contra el fibrociment i la fàbrica Uralita. A inicis dels anys 2000, l’escultor va ser un dels fundadors de l’Associació d’Afectats per l’Amiant de Cerdanyola i Ripollet i l’any 2010 va ser nomenat president d’honor de l’associació.
fmwripollet.cat
