Pactes secrets, promeses trencades i una Catalunya cada vegada més domesticada
S’ha escrit que, l’octubre del 2023, hi va haver una reunió secreta entre el PSC, ERC i els Comuns en la qual, segons es diu, es van pactar diversos acords: formar tripartits allà on sumessin —a totes les administracions, també les locals—, convocar eleccions abans del retorn de Puigdemont i redactar una llei d’amnistia que, casualment, el deixés fora de la seva aplicació. Fins avui, ho han complert fil per randa.
Tal com s’havia convingut amb el PSC i els Comuns, diuen que el president Aragonès va convocar eleccions abans que Carles Puigdemont pogués tornar. L’excusa oficial fou la impossibilitat d’aprovar els pressupostos. D’una banda, tenia el PSC exigint el Hard Rock, l’ampliació de l’aeroport i el quart cinturó; de l’altra, els Comuns rebutjant aquestes condicions. Tot encaixava: una mica de comèdia, i ja hi havia motius per anar a eleccions.
Hi havia, però, un altre obstacle. Junts només demanava la supressió de l’impost de successions, uns 500 milions anuals una xifra perfectament assumible. ERC s’hi va negar, temorosa que l’aprovació de la llei d’amnistia permetés el retorn immediat de Puigdemont, cosa que podia dinamitar el pacte entre les esquerres.
Ara, amb el president Illa al capdavant, tant ERC com els Comuns accepten sense vacil·lacions tot allò que proposi el PSC: sigui el Hard Rock, sigui l’ampliació de l’aeroport. Ja no cal dissimular l’engany; només és qüestió de temps. El tripartit governa amb una submissió als d’allà, absolutament calculada i que ja no sorprèn ningú.
Malgrat el suport unànime dels mitjans, ERC va perdre molts escons, però Junts va quedar lluny de la majoria absoluta i el tripartit sumava. Seguint el guió previst, van investir Salvador Illa com a president de la Generalitat. ERC no va gosar entrar formalment al govern, però va conservar un ampli nombre de càrrecs i cadires oficials. La pista d’aterratge per a la plena espanyolització de Catalunya ja era construïda.
Per rentar-se la cara, ERC reclamà un finançament “singular” que mai no arribarà, però que els serveix per justificar, una vegada més, la seva descatalanització d’aquest país petit que, ‘quan el sol se’n va a dormir, no recorda mai haver-lo vist’.
En definitiva, el relat del greuge que continua sent el refugi dels qui ja no tenen projecte. Tanta incompetència d’uns i altres, de Junts també, i entre tots,no ha servit per a aconseguir l’objectiu desitjat, i no ho aconseguiran. Ho volen, però no podran dominar el nord-est peninsular i controlar els pobles que envolten l’antena del Centro Emisor del Nor-Oeste de Radio Nacional de España.
I allà, avui, els del ‘Centro Emisor’, com si res, al mig de la Castellana, exhibint la cabra, ‘a paso ligero’. Però no us preocupeu, demà, tornaran a fotre’ns la mà a la butxaca.
fmwripollet.cat
