El pare de Woody Herman, un artista frustrat, volia que el seu fill aconseguís allò que ell no havia pogut. Quan Woody compleix vuit anys, el seu pare el puja a un escenari per cantar i ballar en un número infantil d’un xou itinerant de vaudeville. Des de llavors, Woody Herman no abandonarà els escenaris mai més.
Estudia música i aprèn a tocar el saxo alt amb onze anys, el clarinet als catorze, i ràpidament es guanya la fama de nen prodigi. Amb quinze anys, aconsegueix el seu primer treball professional fent una gira per Texas amb la banda de Joe Lictcher.
El 1929 obté el seu primer contracte important i durador amb l’orquestra de Tom Gerum, on roman fins al 1933. Posteriorment, passa per les orquestres de Harry Sosnick, Gus Arnheim, Joe Moss, i finalment Isham Jones, que dissolveix la seva banda el 1936. Amb quatre músics d’aquesta última banda, Woody forma la seva primera big band, que debuta al Roseland Ballroom de Nova York el 8 de novembre de 1936.
L’èxit arriba ràpidament, i la gravació de 1939, «Woodchopper’s Ball», consagra la crítica i el grup comença a ser conegut com «The Herd» (El ramat), nom que el seguirà tota la vida. Durant la dècada dels 40, successives formacions fan que l’orquestra d’Herman sigui un viver de grans músics, competint de tu a tu amb la banda rival de Billy Eckstine.
A finals de la dècada, decideix prendre’s unes vacances i dissol l’orquestra, però només per un any. El 1947 presenta al públic la «Second Herd», també coneguda com «The Four Brothers Band», amb els famosos «quatre germans»: Stan Getz, Herbie Steward, Zoot Sims als tenors i Serge Chaloff al baríton. Aquesta orquestra, amb arranjaments de Ralph Burns, produeix una autèntica revolució en el món del jazz, especialment amb la gravació del tema que Stan Getz immortalitzaria: «Early Autumn».
Durant la dècada següent, l’orquestra manté el seu primer nivell en el jazz gràcies a successius canvis de músics i formació. Viatja a Europa el 1954, i a la tornada ofereix un extraordinari concert al Festival de Jazz de Monterey. Als anys 60 grava un disc memorable, «Woody’s Winners» (Columbia, 1965).
El 1976 celebra el seu 40è aniversari com a líder de banda, amb un concert homenatge al Carnegie Hall de Nova York (Bluebird, 1976). Amb el temps, la seva salut empitjora i els problemes amb Hisenda – morint en la ruïna i sense diners per pagar el lloguer – l’obliguen a retirar-se definitivament de l’escena.
fmwripollet.cat
