Bobo, va néixer Nova York, el 1934 i ens va deixar a Los Angeles, el 1983. Willie Bobo, nom artístic de William Correa, va ser un dels percussionistes que millor va traduir el llenguatge del jazz llatí al gran públic nord-americà durant les dècades de 1960 i 1970. Fill d’una família porto-riquenya establerta a New York City, va créixer envoltat de música caribenya i va començar molt jove tocant la bateria i les congues.
La seva trajectòria professional arrenca a l’escena del jazz llatí novaiorquès dels anys cinquanta. Va treballar amb figures consolidades com Tito Puente, amb qui va consolidar el seu domini dels ritmes afrocubans, i posteriorment amb el vibrafonista Cal Tjader, en una etapa clau per a la difusió del latin jazz entre el públic blanc nord-americà. També va col·laborar amb el flautista Herbie Mann, ampliant el seu registre cap a territoris més propers al soul i al pop instrumental.
A mitjan anys seixanta, Bobo inicia carrera com a líder. El 1966 publica Uno Dos Tres 1•2•3, un treball que exemplifica la seva fórmula: bases rítmiques contundents, arranjaments accessibles i una clara voluntat de connectar amb el mercat radiofònic. La seva versió de “Spanish Grease” esdevé un èxit i consolida el seu nom dins l’onada del boogaloo i el latin soul.
Durant els anys setanta, la seva música incorpora elements de funk i jazz elèctric, adaptant-se als nous corrents sense abandonar l’arrel afro llatina. La seva proposta manté sempre una clara vocació popular: peces curtes, grooves marcats i una producció orientada al directe.
Willie Bobo va morir el 1983 a Los Angeles, als 49 anys. Amb una carrera marcada per la hibridació estilística, el seu llegat es vincula a la normalització dels ritmes llatins dins el circuit comercial nord-americà i a la consolidació d’un so que encara avui és referència per a col·leccionistes, DJs i historiadors del jazz llatí.
fmwripollet.cat
