L’estrena del documental Memòries que han vist créixer un poble el passat dissabte 28 de febrer al Teatre Municipal Cooperativa de Barberà, no ha estat només una projecció cinematogràfica, és un acte de justícia històrica i un regal per a les generacions futures.
Sovint es diu que quan una persona gran ens deixa, una biblioteca sencera es crema. Per evitar que el pas del temps esborri les petjades del nostre passat, Barberà del Vallès ha impulsat un ambiciós projecte de memòria oral. L’objectiu és clar: capturar els records, les lluites, els sons i les olors d’aquella Barberà que encara bategava al ritme dels camps i les primeres fàbriques, abans de convertir-se en la ciutat acollidora i dinàmica que som avui.
A l’estrena del documental van assistir els i les seves protagonistes juntament amb les seves famílies, i autoritats de la localitat veïna.
“Sovint pensem que la memòria és una mirada enrere, però la memòria és, sobretot, una eina de futur. És el fonament que ens permet entendre d’on venim i reconèixer els camins que la majoria de vosaltres vau obrir amb gran esforç. Gràcies a aquest llegat, avui podem assumir el compromís de continuar construint una Barberà del Vallès més justa, més digna i més democràtica”, va afegir l’alcalde Xavier Garcés Trillo.
Per què és clau la memòria oral?
A diferència de la història oficial, que sovint es fixa en grans dates i noms propis, la memòria oral ens parla de la quotidianitat. Són els testimonis directes dels nostres veïns i veïnes els que ens expliquen com es vivia la solidaritat veïnal, com es van aixecar els barris o com es va viure la transformació democràtica des dels carrers.
Aquest projecte recupera la veu de les persones anònimes, aquelles que, amb el seu esforç diari, han estat els veritables arquitectes de la ciutat. Escoltar-los és entendre la nostra pròpia identitat.
Memòria històrica i democràtica: Un deure col·lectiu
En un món que es mou a gran velocitat, aturar-se a escoltar el passat és un exercici de salut democràtica. Recordar d’on venim —les dificultats de la postguerra, el creixement demogràfic dels anys 60 i 70, i la conquesta de drets i llibertats— ens ajuda a valorar el present i a projectar un futur més conscient.
El documental estrenat el passat mes de febrer és un fil invisible que uneix els avis i àvies amb els i les joves d’avui. És una eina pedagògica perquè les noves generacions sàpiguen que tot el que gaudeixen ara té una arrel profunda i una història de superació darrere.
Si voleu veure el documental, el trobareu a: https://youtu.be/zRCmIy-5VcM
fmwripollet.cat
