Autor: Martin McDonagh. Dir.: Pau Carrió.
Martin McDonagh (1970) és un dramaturg, guionista i director cinematogràfic anglès, però d’origen irlandès, un factor molt important en la seva trajectòria professional.
Com a dramaturg té una trajectòria d’unes 10 obres, de les quals varies ja s’han estrenat als nostres escenaris com La reina de la bellesa de Leenane, El tinent d’Inishore, The Lonesome West, La calavera de Connemara i L’home dels coixins.
Com a cineasta és autor de films tan reconeguts com Escondidos en Brujas, Tres anuncios en las afueras o Almas en pena de Inisherin, pels quals ha rebut nombrosos premis i nominacions.
Ara ens arriba una obra seva estrenada a Broadway el 2010, La mà (títol original: A Behanding in Spokane). Tots els seus treballs van farcits d’un cert nivell de crueltat, sarcasme, humor negre, melangia i violència. A La mà, també hi són presents.
El protagonista és Carmichael (Pol López), un psicòpata obsessionat a trobar la mà que li van tallar vint-i-set anys enrere, quan era un nen. Per aconseguir-ho ha quedat amb dos delinqüents de pa sucat amb oli (Mia Sala-Patau i Soribah Ceesay) en un hotel de mala mort en una petita ciutat de l’Amèrica profunda, on hi ha un recepcionista (Albert Prat) al qual l’adjectiu d’excèntric se li queda curt. Hi ha un cinquè personatge, la mare de Carmichael, invisible pels espectadors, però present a través de trucades telefòniques i per la qual el fill demostra un gran amor i respecte.
Si cercar una mà tallada ja pot resultar un plantejament inversemblant, la manera en què es desenvolupa tota la trama, amb girs i situacions inesperades, fins i tot absurdes, encara ho sembla més, però McDonagh té gran habilitat de fer-ho tot creïble, tocant temes que socialment són importants (racisme, bullying) i barrejant-ho amb humor negre i un to macabre francament divertit. Els intèrprets estan més aviat desiguals: així mentre Albert Prat s’emporta la palma amb els millors moments i Pol López es mostra molt correcte amb un personatge que es mou entre l’ànsia de venjança i la seva tristesa vital, els dos traficants potser estan més desdibuixats i resulten més tòpics.
Per acabar, La mà no serà el millor McDonagh que hem vist en els nostres escenaris, però és una obra potent, dinàmica, divertida, grotesca i que fa ben palès el gust per l’humor negre de l’autor.
A LA SALA VILLARROEL fins al 14 de desembre de 2025.
Joana Raja/Crítica Teatral
fmwripollet.cat
