El passat 11 de juliol s’ha estrenat el nou film de Superman, que si us ve de gust, el podeu veure en cinemes propers de Montcada, Barberà, Sant Cugat, Sabadell o Terrassa. També, si us sembla, podeu apropar-vos a Barcelona.
La nostra crítica de cinema, Joana Raja, ens ofereix la seva visió sobre aquest film que, pel que sembla, vol iniciar una nova saga de pel·lícules sobre l’heroi americà. Bé, l’heroi del planeta Krypton, que va anar a parar, de petit, on? Als Estats Units, no podia ser d’altra manera.
‘Encara recordo amb nostàlgia quan, a mitjans dels anys 70 del segle passat, en plena adolescència, seguia amb passió el programa “Revista de Cine”, que s’emetia pel canal UHF de TVE (l’actual La 2). El seu presentador, Alfonso Eduardo, va anunciar que s’estava preparant una nova pel·lícula sobre Superman. No era pas la primera vegada que l’heroi creat per Jerry Siegel i Joe Shuster l’any 1938 apareixia a la pantalla gran. De fet, Superman havia estat present al cinema, la ràdio i la televisió gairebé des dels seus orígens. Però aquest cop es tractava d’una gran superproducció.”
Vaig tenir la sort d’assistir a l’estrena de Superman, el film, de Richard Donner, al cinema Urgell, durant els primers mesos de 1979. Va ser una experiència espectacular. Christopher Reeve, un actor gairebé desconegut, però amb un gran atractiu i simpatia, volava davant dels nostres ulls com si fos real. Un record inoblidable. Màgia pura.
A partir d’aquell moment, i gràcies a l’èxit de taquilla, es van anar produint més films sobre Superman —tres més amb Reeve— i després amb altres actors. Tot i que augmentaven els títols, la màgia original s’anava esvaint.
Ara s’ha estrenat la darrera entrega, amb la voluntat de començar una nova franquícia. Un film de escrit i dirigit per James Gunn on el personatge protagonista està interpretat per un actor desconegut per a mi, David Corenswet, a qui trobo mancat de carisma. Però aquest no és, al meu entendre, l’únic problema del film. No conec el còmic original i ignoro si la gran quantitat de monstres, robots i altres superherois que hi apareixen ja formaven part de les aventures originals o són invents recents. En tot cas, quantitat no vol dir qualitat.
Algunes escenes m’han semblat francament inversemblants, fins i tot tenint en compte que es tracta d’un film de fantasia. No en revelaré detalls per evitar espòilers. El Lex Luthor de Nicholas Hoult és un dolent de manual, però molt lluny de la sornegueria i la malícia que transmetia l’enyorat Gene Hackman. La Lois Lane de Rachel Brosnahan és correcta, però el seu personatge té poc protagonisme.
Entre els punts positius, cal destacar que tècnicament la pel·lícula és extraordinària. Els efectes especials han millorat molt en els més de 40 anys que han passat des del film de Donner. Superman vola de manera espectacular (amb una capa confeccionada amb teixit català, per cert). M’ha encantat el gosset Krypto, també amb capa i força personalitat, que aporta alguns dels millors moments del film. Pel que fa a guió, hi ha un parell d’elements inquietants extrets de la realitat que ens envolta: el poder destructiu de les notícies falses i la seva influència sobre les masses, i la creació de presons on es tanca persones sense cap judici previ.
Per a mi, doncs, una pel·lícula decebedora, tot i que reconec que la meva visió està fortament marcada per la nostàlgia. I ja posats, si voleu descobrir —o redescobrir— el millor Superman de la història, no us perdeu el documental Superman, la història de Christopher Reeve, disponible a Movistar, que ens apropa al trist destí d’aquest actor, mort el 2004 amb 52 anys.’
Joana Raja
Crítica cinematogràfica
David Corenswet / James Gunn
fmwripollet.cat
