L’Ska és un gènere musical nascut a Jamaica a finals dels anys cinquanta. Va sorgir de la fusió del mento i el calypso caribenys amb el rhythm & blues i el jazz nord-americà. Es caracteritza pel ritme sincopat molt marcat, amb accent als temps febles (especialment a la guitarra i el piano), línies del baix molt dinàmiques i una presència destacada d’instruments de vent com trompetes, trombons i saxòfons.
El desenvolupament de l’ska està estretament vinculat a la independència jamaicana (1962) i a l’efervescència cultural del moment. Productors com Coxsone Dodd i segells com Studio One van impulsar el so original amb artistes com The Skatalites, considerats pioners del gènere.
A mitjan anys seixanta, l’ska va evolucionar cap al rocksteady i posteriorment cap al reggae. Més endavant, als anys 70 i 80, el gènere va reviure al Regne Unit amb el moviment “2 Tone”, liderat per bandes com The Specials, que combinaven ska amb punk i missatges antiracistes en un context de tensions socials.
Avui dia, l’ska continua viu en escenes d’arreu del món, sovint fusionat amb punk, rock o música llatina. Més que un estil musical, s’ha convertit en una expressió cultural associada a l’energia festiva, la crítica social i la convivència multicultural.
L’ska arriba a Catalunya als anys 80-90 influenciat pel revival britànic i arrela fortament dins l’escena punk i alternativa. Durant els anys 90 viu la seva època daurada, convertint-se en banda sonora de festes majors, centres socials i moviments juvenils.
Entre els grups més destacats hi ha Dr. Calypso, referent de l’ska clàssic jamaicà; Skatalà, amb un perfil més combatiu; i la influència d’Obrint Pas, que va fusionar ska amb rock i música tradicional.
Amb els 2000, l’estil evoluciona cap al mestissatge i l’ska-punk, mantenint una forta presència festiva. Tot i que ja no viu el gran boom dels 90, l’ska continua sent una peça clau de la música alternativa catalana i de la cultura popular d’estiu.
fmwripollet.cat
