El cicle Nits de Cinema programa aquest 18 de febrer una de les propostes cinematogràfiques més impactants de la temporada. La pel·lícula SIRAT, dirigida per Oliver Laxe, es projectarà a les 19.00 h al Teatre Auditori (plaça de l’11 de Setembre s/n, Ripollet).
Produïda entre Espanya i França (2025) i en versió original subtitulada (VE), la cinta té una durada de 114 minuts i no està recomanada per a menors de setze anys.
SIRAT
A principis de juny del 2025 arribava als cinemes catalans i espanyols el film SIRAT, un títol enigmàtic, que havia causat un gran impacte al festival de Canes, on va guanyar el Premi Especial del Jurat, el guardó a la Banda sonora i la Palma Dog a la millor interpretació d’un gos.
I fins ara el film ja ha estat vist per quasi 500.000 espectadors a tot Espanya i ha recaptat quasi 3 milions d’euros, i això no ha acabat, perquè encara està projectant-se en més de cent cinemes a tot el territori espanyol, i pendent de nombrosos premis; els més importants, les 11 nominacions als Premis Goya (aquí tindrà la dura competència de Los Domingos) i 2 nominacions als Oscars (film internacional i so, tota una fita, ja que l’equip tècnic nominat està integrat totalment per dones). En la categoria internacional té la duríssima competència del film brasiler El agente secreto, que s’ha imposat en tots els premis on han competit junts). I encara queden nominacions als Bafta (els Oscars britànics) o el Cèsar (els Oscars francesos), que podrien donar la sorpresa i afegir més guardons als ja obtinguts fins ara, no sols els de Canes, sinó 5 del Cinema Europeu i 8 premis Gaudí.
I què té aquest film que després de quasi nou mesos de la seva estrena continua ben viu a la cartellera? Doncs que no deixa indiferent. Jo l’he comentat amb moltes persones i sovint he sentit la frase “no sé si m’ha agradat, però…”. Aquest “però” és on s’inclou l’impacte que causa la pel·lícula, sobretot a partir d’un determinat moment. Jo l’he vist dues vegades i la segona, tot i saber el que anava a passar, vaig tenir el mateix impacte.
I al capdavall, de què va? Doncs es pot explicar en unes poques línies: un home (sensacional Sergi López, qui ha patit un nou sacrilegi als darrers Gaudí, la novena nominació i sense premi!) va al Marroc, acompanyat del seu fill petit i un gosset, a buscar la filla gran, que se’n va anar allà a participar en una rave. No la troba, i s’afegeix a un petit grup de persones que van a un altre rave que es farà al sud del país, amb l’esperança de trobar-la allà. I és en aquest punt que comença una “road movie” pertorbadora i absorbent, on l’espai físic i sonor adquireix un protagonisme absolut i una força gairebé hipnòtica.
Al marge dels premis guanyats o no o de polèmiques variades, SIRAT ja forma part dels títols que fan història dins el cinema espanyol (té una petita part de producció catalana i gran part de l’equip també és català). I aquest film, per mi, ja imprescindible, es podrà veure el DIMECRES 18 de febrer al TEATRE AUDITORI DE RIPOLLET, dins de les sessions del Cine-Club Ripollet, a les 19 hores.
Trailer de SIRAT
fmwripollet.cat
