Dir.: Oliver Laxe – Espanya, 2025
Estem davant el film espanyol de l’any, que va guanyar a Cannes el Premi del Jurat. Sergi López busca la seva filla perduda en algun festival rave que se celebra al Marroc. A partir d’aquí s’inicia un film de carretera, cada cop més físic i inhòspit.
Gir emocional
Al principi, fins i tot, pots arribar a avorrir-te d’una certa monotonia amb aquesta colla una mica tronats que es mou per aquells paratges tan desèrtics, fins que el film fa un “clic” emocional fortíssim i a partir d’allà ja no dona treva a l’espectador. Aquest, potser, ho pot passar malament, però la força del film és tan hipnòtica que no pots treure la mirada de la pantalla. La potent banda sonora de Kangding Ray (també premiat a Cannes) hi col·labora moltíssim.
I el que era un viatge físic, acaba connectant en quelcom espiritual.
Joana Raja
Crítica Cinematogràfica
fmwripollet.cat
