Aquest dissabte 7 de març, d’11 a 13 hores, a l’espai comunitari del Mercat Municipal, Traça, ha presentat una activitat més del seu projecte de memòria històrica de Ripollet amb ‘Ripolletenques’ una trobada de dones, on les participants s’han distribuït en petits grups per facilitar una conversa més propera i participativa i recuperar així històries de poble que es conserven a la memòria per a ser transmeses verbalment. Les sessions, d’uns 30 minuts de durada, han permès abordar temes on el menjar esdevé fil conductor del record col·lectiu: les festes familiars, la cuina, el comerç de proximitat, les excursions i les celebracions tradicionals.
Hi podíem trobar un prestatge ple d’objectes quotidians —tovalloles, tasses de cafè o copes— es converteix en el punt de partida d’un viatge col·lectiu per la memòria de Ripollet. Moltes d’aquestes narracions tenen un fort component reivindicatiu i reflecteixen moments clau de la vida social i cultural de la ciutat. A partir d’aquestes vivències, s’ha creat un espai que busca activar la memòria i generar identificació entre els visitants.
Els objectes exposats en diferents punts de l’espai participatiu no han estat adquirits expressament, sinó que provenen de les cases de les mateixes persones implicades en el projecte. Aquesta tria vol reforçar la idea que els records compartits neixen de la vida quotidiana. Tot i que cada llar conserva objectes diferents, tots ells evoquen experiències comunes. “Ripollet és una barreja”, expliquen els responsables de la iniciativa, en referència a la diversitat d’orígens que ha configurat el municipi al llarg de les dècades, des de les migracions dels anys cinquanta i seixanta fins a les arribades més recents.
Un dels elements centrals de la instal·lació són unes petites capses situades al prestatge. En obrir-les, els visitants poden accedir a vídeos i testimonis de dones entrevistades en el marc del projecte. Les gravacions recullen records personals vinculats a diferents moments de la història local.
Entre aquests relats hi ha el de Carme, que recorda desitjos i anècdotes del mercat municipal; el de Maria, que explica l’arribada del seu pare des de Cadis; o el de l’educadora Imma Prat, recordada com una de les pioneres de l’educació sexual a Ripollet. També hi apareix la figura de Lluïsa Sallent, així com altres dones anònimes que han volgut compartir les seves vivències, com ara records tradicionals com la revetlla de Sant Joan.
El projecte posa l’accent tant en figures conegudes com en històries quotidianes. Precisament, la voluntat de l’organització és donar veu a dones que sovint no han tingut presència en els relats oficials, però que han contribuït de manera decisiva a construir la vida del municipi.
La trobada, a més, convidava a participar-hi activament. Les persones que s’hi acostaven podien deixar per escrit els seus propis records i experiències, que passaran a formar part d’aquest arxiu col·lectiu en constant creixement. D’aquesta manera, Ripolletenques es consolida com un projecte viu, construït a partir de la suma de memòries individuals que, juntes, expliquen la història compartida de Ripollet.
fmwripollet.cat
