A ‘Jazz Simplement!’, commemorem el centenari del naixement d’un dels grans noms de la història del jazz: el pianista canadenc Òscar Peterson.
Jazz des del Canadà
Nascut a Mont-real el 15 d’agost de 1925, Peterson no és només una síntesi entre Art Tatum i Bud Powell, com sovint l’han volgut reduir moltes biografies. Va ser un músic amb una veu pròpia, una personalitat artística inconfusible i una tècnica pianística que el converteix en un cas excepcional.
Amb les 88 tecles del piano, va saber desplegar una força expressiva, un sentit rítmic i una connexió amb el blues absolutament extraordinaris. A més, va contribuir de manera decisiva a desenvolupar un concepte únic i sofisticat del trio de jazz.
La seva infància va estar profundament marcada per la música: el seu pare i els seus dos germans grans tocaven el piano i l’orgue. Inicialment, Òscar es va iniciar en la trompeta, però una tuberculosi li va impedir continuar amb els instruments de vent i el va portar definitivament al piano.
Amb només 14 anys, va guanyar el seu primer concurs d’aficionats. Poc després, va començar a estudiar l’estil de Teddy Wilson, la seva primera gran influència. Més endavant, va descobrir Art Tatum, i la seva memòria musical li va permetre reproduir amb una precisió extraordinària la complexitat tècnica de les seves peces.
L’any 1944, es va unir a la banda de Johnny Holmes, una de les més populars del Canadà. Però el gran gir va arribar el 1949, quan Norman Granz, productor del projecte Jazz at the Philharmonic (JATP), el va sentir tocar per casualitatmentre viatjava en taxi per Mont-real, aquella emissió de ràdio va ser determinant. Granz el va contractar immediatament.
El debut de Peterson amb el JATP es va produir al Carnegie Hall de Nova York, el setembre de 1949. El públic va quedar fascinat per la seva velocitat i precisió al piano. Des d’aquell moment, la seva carrera va créixer exponencialment, compartint escenari amb les més grans figures del jazz del moment.
El 1951, va formar el seu primer trio amb el contrabaixista Ray Brown i el guitarrista Irving Ashby (posteriorment substituït per Barney Kessel). Quan es va qüestionar si Peterson seria igual de potent amb bateria en lloc de guitarra, va incorporar el baterista Gene Gammage, i més endavant Ed Thigpen, redefinint el so del trio.
El 1964, va signar amb el segell MPS, i a la mansió del productor Hans Georg Brunner-Schwer, a la Selva Negra alemanya, va enregistrar algunes de les sessions més belles de la seva carrera. Destaquen especialment els quatre volums d’Exclusively For My Friends, i en particular l’àlbum My Favorite Instrument, considerat una obra mestra de la seva discografia.
El 1973, va reprendre la col·laboració amb Norman Granz i va iniciar una etapa prolífica amb enregistraments en estudi, concerts en directe, festivals, duets, trios i quartets, consolidant una discografia immensa i de gran qualitat.
Esperit de superació
Tot i que més endavant va patir un vessament cerebral que li va paralitzar el costat dret del cos, Peterson va demostrar una enorme força i determinació per continuar tocant i emocionant el seu públic.
Òscar Peterson va morir el 23 de desembre de 2007 a la seva residència de Mississauga, Ontario, deixant enrere una llegenda musical i una petjada inesborrable en la història del jazz.
En aquest especial de ‘Jazz. Simplement!’, podrem escoltar a Peterson en solitari, amb el seu trio i acompanyat d’estrelles del Jazz com el guitarrista Herb Ellis, el violinista Stéphane Grappelli, el trompetista i vocalista Louis Armstrong, el també trompetista Clark Terry iels saxofonistes tenors Ben Webster, Stan Getz i Lester Young, entre d’altres.
fmwripollet.cat
